Luci Emili Paulus Macedònic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Joan Gené ha mogut Luci Emili Paul·le Macedònic a Luci Emili Paulus Macedònic: Vegeu les referències
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia|Luci Emili Paul·le}}
{{Infotaula persona}}
'''Luci Emili Paul·lePaulus Macedònic''' (en [[llatí]] ''{{lang-la|Lucius Aemilius L. Ff. M. Nn. PaulusPaullus Macedonicus''}}) (230 o 231 aC - [[160 aC]]) va ser un [[magistrat romà]], el membre més distingit de la família dels [[Emili PaulePaulus]], que formava part de la [[gens Emília]].<ref>{{ref-web |url=https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/162?page=root;size=100;view=image;q1=Paulus |consulta=8 setembre 2020 |títol=L. Aemilius L. f. M. n. Paulus |obra=[[Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]}}</ref>
 
Era fill de [[Luci Emili Paul·le (cònsol 219 aC)|''LuciusLuci Aemilius M. F. M. N.Emili Paulus'']] i va néixer l'any [[230 aC]] o [[229 aC]]. Va créixer influït per les idees aristocràtiques del seu pare. Era partidari d'una estricta disciplina a l'exèrcit i va aprendre a fer [[auguris]] ingressant al col·legi d'[[àugurs]]. Se'l menciona per primer cop l'any [[194 aC]] quan va ser nomenat un dels ''[[triumviri coloniae deducendae]]'' per la fundació d'una [[colònia romana|colònia]] a [[Crotona]]. L'any [[192 aC]] va ser [[edil curul]] amb [[Marc Emili Lèpid (cònsol 187 aC i 175 aC)|Marc Emili Lèpid]], i va triomfar sobre dotze candidats que més endavant van ser cònsols. En el seu edilat va perseguir als ''[[pecuarii]]''.
 
L'any [[191 aC]] va ser [[pretor]] i va obtenir la província d'[[Hispània Ulterior]] amb títol de [[procònsol]]. A Hispània va fer la guerra als [[lusitans]] ( 191 a [[190 aC]]) i va ser derrotat prop de ''Lyko'', una ciutat dels [[bastetans]], on va perdre sis mil homes. Però després es va recuperar i va derrotar l'enemic deixant la [[Bètica]] pacificada per un temps ([[190 aC]]).
 
Va tornar a Roma el [[189 aC]] i es va presentar candidat al consolat, però les diverses vegades que ho va intentar va perdre l'elecció, fins que el [[183 aC]], va ser finalment elegit cònsol junt amb [[Gneu Bebi Tàmfil (cònsol)|Gneu Bebi Tàmfil]]. Va exercir l'any [[182 aC]]. El [[181 aC]] el [[Senat romà|senat]] el va enviar contra els [[ingauns]], un poble [[lígurs|lígur]] que tenia un considerable poder naval i atacava les naus mercants. Els ingauns van ser sotmesos completament i les seves fortificacions arrasades. A la seva tornada a Roma va obtenir els honors del [[triomf]]. Els següents tretze anys va viure tranquil·lament a Roma, dedicat a educar als seus fills.
Linha 11 ⟶ 10:
== Guerra de Macedònia ==
{{AP|Tercera guerra macedònica}}
Ja feia alguns anys que es disputava la guerra contra el [[Regne de Macedònia]], però no s'aconseguia el triomf definitiu i el [[169 aC]] el poble exigia un general de gran experiència i habilitat. Alguns notables van pressionar a Paul·lePaulus per presentar-se a l'elecció. Paul·lePaulus ja passava dels 60 anys i no estava gaire disposat a fer la feina, però finalment, entre aclamacions, es va presentar i va ser escollit juntament amb [[Gai Licini Cras]].
 
La primavera del [[168 aC]] va derrotar els [[il·liris]] i va arribar al [[Regne de Macedònia]] i el [[22 de juny]] va obtenir la [[Batalla de Pidna|gran victòria]] de [[Pidna]] que de fet va posar fi a la guerra.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Matyszak |nom=Philip |títol=The Enemies of Rome From Hannibal to Attila the Hun |url= |llengua=anglès |editorial=Thames and Hudson |data=2004 |pàgines=53 |isbn=050025124X}}</ref> [[Perseu de Macedònia]] es va rendir i va ser fet presoner i portat davant Paul·le que el va tractar amb cortesia i amabilitat.
Linha 17 ⟶ 16:
El [[167 aC]] va restar a Macedònia com a [[procònsol]], temps que va aprofitar per visitar tota [[Grècia]], va reparar algunes injustícies, i va fer diverses donacions. Va tornar llavors a Macedònia, residint a [[Amfípolis]], on juntament amb els deu comissionats especials romans va decidir el futur de Macedònia. Finalment va celebrar uns esplèndids jocs. Abans de sortir de Grècia va anar a l'[[Regne de l'Epir|Epir]] on d'acord amb una cruel ordre del senat va donar als seus soldats seixanta ciutats que havien estat aliades de Perseu, amb permís per saquejar-les.
 
Llavors va anar a ''[[Oricum]]'' i va reembarcar allí per tornar a Itàlia on va arribar cap al novembre del [[167 aC]] amb un botí força considerable, que va dipositar al [[erari|tresor de la república]], provocant la indignació dels soldats que en volien més part. Això va provocar alguna oposició però finalment li van ser concedits els honors del [[triomf]] que es va celebrar als darrers dies de novembre del [[167]]. Va ser el triomf més esplèndid que Roma mai havia vist: l'acte va durar tres dies, i al davant del carro triomfal de PaulePaulus hi anava el rei vençut i el seu fill. Al darrere anaven els dos fills grans de Paul·lePaulus, [[Quint Fabi Màxim Emilià|Quint Fabi Màxim]] i [[Publi Corneli Escipió Africà el Jove]], adoptats per les famílies dels [[Fabi Màxim]] i dels [[Corneli Escipió]]. Però per desgràcia els seus dos fills més joves van morir, un d'ells amb 12 anys, només cinc dies abans del triomf, i l'altre de 14 anys, tres dies després. Això suposava l'extinció de la família [[Emili PaulePaulus]].
 
L'any [[164 aC]] va ser [[Censor romà|censor]] amb [[Quint Marci Filip (cònsol 186 aC i 169 aC)|Quint Marci Filip]].
 
Va morir el [[160 aC]] després d'una malaltia bastant llarga. La fortuna que va deixar era tanttan reduïda que just va servir per pagar el dot de la seva segona muller. PaulePaulus havia estat casat en primeres noces amb Papíria, la filla de [[Gai Papiri Masó]] (cònsol [[231 aC]]) amb la que va tenir quatre fills (dos fills i dues filles). Se'n va divorciar i es va casar amb una segona dama de nom desconegut, amb la que va tenir dos fills (els dos morts el [[167 aC]]) i una filla, [[Emília Tèrcia]], que va tenir al seu torn un fill.
 
== Genealogia ==
* [[Marc Emili PaulePaulus (cònsol 302 aC)]]
** [[Marc Emili PaulePaulus (cònsol 255 aC)]]
*** [[Luci Emili Paul·lePaulus (cònsol 219 i 216 aC)|Luci Emili PaulePaulus]] (cònsol 216 i 219 aC)
**** '''Luci Emili PaulePaulus Macedònic''' (cònsol 182 i 168 aC), casat amb 1.- Papíria, i 2.- Dama de nom desconegut
***** (d'1) Fill gran (probablement Luci Emili PaulePaulus) adoptat per Quint Fabi Màxim, va agafar el nom de [[Quint Fabi Màxim Emilià]]
***** (d'1) Fill jove (probablement Marc Emili PaulePaulus) adoptat per Publi Corneli Escipió Africà el Vell, va agafar el nom de [[Publi Corneli Escipió Africà el Jove]]
***** (d'1) Emília Primera, casada amb Quint Eli Tuberó
***** (d'1) Emília Segona, casada amb Marc Porci Cató (fill del censor Marc Porci Cató)
***** (de 2) fill mort alsa 14 anys el 167 aC
***** (de 2) fill mort alsa 12 anys el 167 aC
***** Emília Tercera, casada i amb un fill el 168 aC
**** Emília, casada amb [[Publi Corneli Escipió Africà el Vell]].
Linha 42 ⟶ 41:
{{Autoritat}}
{{Commonscat}}
{{ORDENA:Emili PaulePaulus Macedonic, Luci}}
[[Categoria:Militars romans de la tercera guerra macedònica]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 180 aC]]
Linha 52 ⟶ 51:
[[Categoria:Romans relacionats amb Lusitània]]
[[Categoria:Censors romans del segle II aC]]
[[Categoria:Gens Emília|PaullePaulus Macedonic, Luci Emili]]