Radiació còsmica de fons: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 18:
== Història ==
Aquesta radiació va ser predita per [[George Gamow]], [[Ralph Alpher]] i [[Robert Hermann]] el [[1948]]. És més, Alpher i Herman van poder estimar que la temperatura del fons de radiació de microones era 5 K, encara que dos anys després, la reestimaren en 28 K.<ref> G. Gamow, "L'Origen dels Elements i la Separació de les Galàxies,"'' Physical Review'''' '74'' '(1948), 505. G. Gamow, "L'evolució de l'Univers",'' Nature'''' '162'' '(1948), 680. R. A. Alpher i R. Herman, "Sobre les Abundàncies Relatives dels Elements,"'' Physical Review'''' '74'' '(1948), 1577. </ref> Hi havia diverses estimacions prèvies de la temperatura de l'espai (vegeu cronologia), però aquestes havien patit dos defectes. Primer, van ser mesurades en temperatura'' efectiva'' de l'espai i no suggereixen que l'espai fos emplenat amb un [[cos negre |espectre de Planck]] tèrmic. Segon, són dependents del nostre lloc especial en l'extrem de la [[Via Làctia]] i no suggereixen que la radiació sigui isòtropa. A més, produiria prediccions molt diferents si la Terra estigués localitzada en qualsevol lloc de l'univers.<ref>A. K. T. Assis, M. C. D. Neves, "Història de la Temperatura de 2,7 K abans de Penzias i Wilson," (1995, [http://redshift.vif.com/JournalFiles/Pre2001/V02NO3PDF/V02N3ASS.PDF PDF] | [http:// www.dfi.uem.br/~macedane/history_of_2.7k.html HTML]) però veure també N. Wright, "Eddington no va predir el CMB", [http://www.astro.ucla.edu/~wright/Eddington-T0.html]. </ref>
Els resultats del 1948 de Gamow i Alpher no van ser àmpliament discutits. No obstant això, van ser redescoberts per [[Robert Henry Dicke|Robert Dicke]] i [[Iàkov Zeldóvitx]] a principis dels [[anys 1960]]. La primera apreciació de la radiació del CMB com un fenomen detectable va aparèixer en un breu article dels astrofísics soviètics [[A. G. Doroshkevich]] i [[Igor Dmitriyevich Novikov]], a la primavera del [[1964]].<ref> {{ref-web| autor = A. A. Penzias | títol = "The origin of Elements." | Obra = [[Premi Nobel de Física]] | url =http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1978/penzias-lecture.pdf | consulta=13 d'Abril de 2007}} </ref> El 1964, [[David Todd Wilkinson]] i Peter Roll, i els col·legues de Dicke en la [[universitat de Princeton]], van començar a construir un radiòmetre de Dicke per mesurar el fons de radiació de microones.<ref name="R"> R. H. Dicke, "The measurement of thermal radiation at microwave Frequencies",'' Rev Sci Instrum.'''' '17'' ', 268 (1946). Aquest disseny bàsic per a un radiòmetre s'ha utilitzat en més experiments posteriors del fons de radiació de microones. </ref> El 1965, [[Arno Penzias]] i [[Robert Woodrow Wilson]], en els [[laboratoris Bell]] de Crawford Hill, prop de Holmdel Township (Nova Jersey), havien construït un radiòmetre Dicke que van intentar utilitzar per a radioastronomia i experiments de comunicacions per satèl·lit. El seu instrumental tenia un excés de [[temperatura de soroll]] de 3,5 K amb el qual no comptaven. Després de rebre una trucada telefònica de Crawford Hill, Dicke va dir la gràcia: "Nois, hem estat robats".<ref> A. A. Penzias i R. W. Wilson, "A Measurement of Excess Antenna Temperature at 4080 Mc /s,"'' Astrophysical Journal'''' '142'' '(1965), 419. R. H. Dicke, P. J. E. Peebles, P. G. Roll i D. T. Wilkinson, "Cosmic Black-Body Radiation,"'' Astrophysical Journal'''' '142'' '(1965), 414. La història s'explica en P. J. E. Peebles,'' Principles of physical Cosmology'' (Princeton Univ Pr, Princeton 1993). </ref> Una trobada entre els grups de Princeton i Crawford Hill va determinar que la temperatura de l'antena va ser induïda a causa del fons de radiació de microones. Penzias i Wilson van rebre el [[Premi Nobel de Física]] del 1978 pel seu descobriment.
 
La interpretació de la radiació de fons de microones va ser un tema controvertit en els [[anys 1960]] entre els defensors de la [[teoria de l'estat estacionari]], argumentant que el fons de microones era el resultat de la llum dispersada dels estels, procedent de les galàxies distants. Utilitzant aquest model i basat en l'estudi de l'absorció reduïda de línies que caracteritza l'espectre de les estrelles, l'astrònom [[Andrew McKellar]] va escriure el [[1941]]: "Es pot calcular que el [[rotacional de temperatura]] de l'espai interestel·lar és 2 K".<ref> A. McKellar,'' Publ. Dominion Astrophys. Obs.'''' '7'' ', 251. </ref> No obstant això, durant els [[anys 1970]], el consens va ser que la radiació de fons de microones és un romanent del ''big bang''. Això va ser en gran part perquè les noves mesures en un rang de freqüències van demostrar que l'espectre era un tèrmic [[cos negre]], un resultat que el model de l'estat estacionari no podia reproduir.