Municipi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment i estandardització de plantilles |
m Tipografia |
||
Línia 12:
El concepte de municipi com a subdivisió administrativa té l'origen en la reorganització administrativa després de la [[revolució francesa]]. Els revolucionaris volien rompre amb les subdivisions feudals de l'[[antic règim]] i es van crear municipis, districtes, departaments. El territori dels municipis pot tenir el seu origen en fets molt diversos. Els més freqüents són els següents: es podia tractar del territori d'un [[senyoriu]] (a Catalunya, habitualment una [[Baró|baronia]]); o bé d'un terme parroquial, dins de l'anterior; podia ser una ''vila nova'', de vegades ''[[vila franca]]'', en territori de repoblament, a la qual d'entrada se li assignava un territori; finalment, podia tractar-se d'un territori sota jurisdicció d'un [[monestir]], [[capítol de canonges]], etcètera. En la base de la gran majoria de municipis catalans, hi ha un d'aquests elements territorials predecessors. Els països ocupats per [[França]] generalment van mantenir aquesta reforma administrativa. Altres països van crear estructures semblants per reemplaçar els senyors locals hereditaris de l'antic règim, segons el cas per consells elegits o per funcionaris nomenats pel govern central.
Els municipis actuals a l'Estat espanyol es constituïren, utilitzant el nom d'«ajuntament», a partir del [[1812]], quan es desplegaren les disposicions emanades de la [[Constitució de Cadis]], de manera que amb anterioritat a aquesta data, no es pot parlar pròpiament de l'existència dels municipis, amb el concepte actual d'aquest ens administratiu. En un primer moment es crearen molts ajuntaments, fins a l'extrem de formar-se'n amb només dos caps de casa (dos electors i elegibles per al càrrec d'alcalde, per tant), que devien agrupar al voltant de 10
Als anys posteriors al 1812, s'intentà acabar d'organitzar i racionalitzar l'estat espanyol, creant-se les províncies, els partits judicials, etcètera. El [[1845]] es promulgà una llei municipal que limitava a 30 caps de casa el mínim per poder tenir ajuntament propi, i, d'aquesta manera, tots els ajuntaments més petits d'aquest nombre s'hagueren d'agrupar a un de més gran, o bé ajuntar-se entre ells per a tenir el mínim de ciutadans electors i elegibles per als càrrecs. Calia ser cap de casa contribuent amb una renda mínima per a poder ser considerat ''veí'' (els esmentats electors i elegibles); la resta de la família i els caps de família de rendes més petites no eren considerats ''veïns'' i no podien votar ni ser elegits per a cap mena de càrrec.
| |||