Tecnologies de la informació i la comunicació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 45:
 
{| class="tablabonita" style="width: 60%; margin: 0 auto 0 auto;"
|+ <center>'''TIC : Evolució de les ràtios de penetració d'alguns serveis a la Unió Europea (%)'''<ref>[http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_293_full_en.pdf Eurobaròmetre 293]{{en}} </ref></center>
|- bgcolor="#B0C4DE" align="center"
! Servei
Línia 207:
* la seva definició [[semàntica]] resta borrosa<ref>{{es}} [http://www.tigweb.org/members/book.html?ISBN=014101038X ''borrositat'' semàntica]</ref> i s'acosta al de la [[societat de la informació]].
 
L'adveniment d'Internet i principalment del [[World Wide Web|Web]] com a mitjà de comunicació de les masses i l'èxit dels [[blog]]s, dels [[wiki]]s o de tecnologies [[Peer To Peer]] confereixen a les TIC una dimensió social. [[Gérard Ayache]] a ''La gran confusió '', parla de « hiperinformació» per subratllar l'impacte antropològic de les noves tecnologies.<ref>[http://www.infometrie.net/fr/concepts.html hiperinformació] {{fr}} </ref>
Nombrosos internautes consideren Internet com una tecnologia de relació.
 
Línia 226:
El mètode més elemental per realitzar una connexió a Internet és l'ús d'un [[mòdem]] en un [[xarxa telefònica commutada|accés telefònic bàsic]]. Tot i que no té tots els avantatges característics de la banda ampla, ha estat el punt d'inici per molts internautes, i és una alternativa bàsica per zones de menor poder adquisitiu.
 
En gairebé tots els països de la Unió Europea, el grau de disponibilitat de llars amb línia telefònica és molt alt, excepte a [[Àustria]], [[Finlàndia]] i [[Portugal]]. En aquests països és molt fort l'efecte de substitució de la línia fixa per una de mòbil.<ref> {{en}} [http://www.laflecha.net/canales/moviles/la-sustitucion-de-telefonos-moviles-por-fijos-sigue-acelerandose Substitució de fixos per mòbils]</ref>
De tota manera, a Espanya, l'accés a Internet per la xarxa telefònica bàsica ([[banda estreta]]) pràcticament ha desaparegut. El 2003 la meitat de les connexions a Internet eren de banda estreta. En l'actualitat, el 97% dels accessos a Internet són ja per Banda Ampla. Gairebé el 95% és superior o igual a 1 Mbps.<ref>[http://sociedaddelainformacion.telefonica.es/jsp/articulos/impresion.jsp?elem=5648 Entrevista a Sebastián Muriel, director general de Red.es, analitzant la situació de la Societat de la Informació a Espanya]. 8/1/2008 {{es}} </ref>
 
==== Banda ampla ====
Línia 320:
El 2008/09 es donen dos fets significatius, relacionats amb navegadors web:
* La versió tres del navegador web Firefox inclou un gestor que permet que les aplicacions ''online'' puguin ser executades quan no es disposa de connexió a Internet.
* Google ha entrat al mercat dels navegadors amb el llançament de [[Chrome]] el mes de setembre.<ref> {{en}} [http://e-via.org/blog/index.php/2008/09/03/ipor_que_el_nuevo_google_crhome?blog=2 Per què el nou crhome?]</ref> La seva principal diferència respecte als navegadors tradicionals és que la seva estructura interna s'assembla més a una mena de sistema operatiu que executa aplicacions web que a un navegador web clàssic. Per a Chrome, cada pàgina Web és un procés diferent. De fet, disposa d'una eina de gestió dels esmentats processos similar a la d'un sistema operatiu (com l'Administrador de Tasques del Windows), que permet realitzar accions com acabar processos que s'han penjat (pàgines Web que no responen) o esbrinar l'ús de recursos bàsics del sistema. Això, que sembla innecessari per a una pàgina Web convencional, és una gran facilitat per a les pàgines Web que inclouen aplicacions online (com [[Gmail]], [[Google Docs]], etc.). Chrome complementa perfectament [[Google Gears]], un software per permetre l'accés off-line a serveis que normalment només funcionen on-line.
 
===== Sistemes operatius per a ordinadors =====
[[Linux]] és un sistema operatiu Lliure i de codi obert, basat en el [[nucli del sistema operatiu]] (''kernel'') creat per [[Linus Torvalds]], amb programari desenvolupat per una gran comunitat de voluntaris i empreses, disposa de diversos entorns d'escriptori, com ara [[KDE]], [[Gnome]], [[Unity (entorn d'escriptori)]], [[Xfce]] i [[LXDE]], entre d'altres, i un extens nombre de distribucions, la major part gratuïtes.<ref> {{en}} [http://techreport.com/discussions.x/16860 Linux arriba a l'1 %]</ref> L'[[OS X]], conegut anteriorment, com a [[Mac OS]], és el sistema operatiu que incorporen els ordinadors, i altres dispositius, d'[[Apple]].
El sistema operatiu més popular, i que està instal.lat a bona part dels ordinadors personals ([[Ordinador personal|PC]]), és el [[Windows]] de [[Microsoft]]. La darrera versió és el [[Windows 10]], que va aparèixer al mercat el 29 de juliol de 2015. [[Windows 7]], però, continua mantenint-se com el Windows més instal.lat als ordinadors personals de tot el món. [[Android]] és el Sistema Operatiu desenvolupat per [[Google]], basat en el nucli [[Linux]], que incorporen molts dispositius mòbils, tauletes i també es pot trobar en alguns ordinadors.