Alexandre Plana i Santaló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Afegida referència i alguna dada |
||
Línia 5:
| influencies_de = [[Remy de Gourmont]]
}}
'''Alexandre Plana i Santaló''' ([[Lleida]], [[1889]] - [[Banyuls de la Marenda]], [[1940]]) fou un advocat, crític artístic, poeta i narrador català que es pot inscriure al corrent [[noucentista]]. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i es va afiliar a la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]].
Va participar en les tertúlies literàries de l'[[Ateneu Barcelonès]], on fou mentor d'escriptors més joves com [[Josep Maria de Sagarra]] o [[Josep Pla]]. Va destacar com a crític artístic en diferents publicacions com ''[[Picarol (revista humorística)|Picarol]]'',
En poesia s'inscriu perfectament en el corrent Noucentista, amb una poesia sòbria, sense conceptismes ni artificiositat. El seu primer llibre de poemes, ''Sol en el llindar'' (1915) encara mostra restes modernistes i es basa en una poesia intel·lectual i meditativa. A ''Contrabaedecker'' (1918) evoca ciutats i la història d'aquestes. ''El mirall imaginari'' (1925) és un dels primers reculls de proses poètiques en català. Pel que fa a la narrativa va escriure la novel·la breu ''A l'ombra de Santa Maria'' el 1923, amb un llenguatge modern narra una història costumista, volum que va completar amb quatre narracions breus. De 1925 és ''Vida d'un actor''. Com a dramaturg va escriure dues obres de teatre naturalista burgès que són inèdites: ''La tomba de Tutankamon'' (1924) i ''Federica''.
== Referències ==
<references />
== Bibliografia ==
| |||