Al-Hadjdj Umar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Coma necessària |
m Puntuació |
||
Línia 3:
== Biografia ==
Era fill de Saydu Tal, un devot musulmà. Va estudiar la religió seguint els ensenyaments derivats del shaykh al-Tidjani, i va practicar la meditació. Va anar a [[la Meca]] passant per [[Kong]], [[Sultanat de Sokoto|Sokoto]], [[Fezzan]] i [[Egipte]], i allí fou iniciat per Sidi Muhammad al-Ghabi que el va nomenar ''khalifa'' pels territoris dels negres. Va visitar [[Medina]] i [[Jerusalem]] i va tornar tres vegades a la Meca estant en contacte amb els ''shaykhs'' de la secta Khalwatiyya. Va retornar al seu país a través e Fezzan i [[Estat de Borno|Bornu]], i va rebre inicialment el nom de Shaykh al-Murtada. La llegenda diu que va fer diversos miracles. Es va casar amb una filla (de nom Maryatu) del sultà kanemi de Bornu, però aquest després el va voler assassinar; Umar es va lliurar dels sicaris que havia enviat el sultà. Va estar set anys a Sokoto amb [[Muhammad Bello]], fill i successor d'[[Osman Dan Fodio]], i es va casar amb la seva filla Maryam. Va anar després a [[Hamdallahi]], capital de [[Masina]], però després, considerat un agitador perillós, va haver de marxar a Segu on el rei local, Tyéfolo, a petició d'Ahmadou de Masina el va empresonar; quan fou alliberat va tornar a [[Futa Toro]] ([[1838]]), on fou ben rebut per l'''almamy'' (imam).
Del [[1838]] al [[1846]] es va instal·lar a Diégounko a [[Futa Djallon]], prop de Timbo, on va fundar una congregació o ''zawiya'' i va instruir nombrosos deixebles. Va explotar les mines d'or de Boiuré el que li va donar un cert poder. El [[1846]] va retornar sol a Futa Toro per predicar el ''wird'' tidjani, però no va aconseguir gaires seguidors; en les seves predicacions va visitar la zona del riu [[Gàmbia]], Saloum, Sine, Baoi i [[Cayor]] i va establir contactes amistosos amb el governador francès Caille. El [[1848]] l'almamy, per por d'un creixement de la seva força, el va expulsar de Futa Toro i es va instal·lar a Dinguiraye (moderna república de [[Guinea]]), que va fortificar i que va decidir que seria la base de les seves conquestes en iniciar la guerra santa; els seus partidaris foren anomenats ''ansar''; va aconseguir un subministrament d'armes i municions i va nomenar cap militar a Alfa Umar fill del "tyerno" Baïla.
| |||