Beniaján: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilles i correccions de format |
||
Línia 9:
[[Fitxer:Plano_de_Beniaján.jpg|miniatura|Plànol de Beniatjà]]
'''Beniaján''' (''Beniatjà'' en català) és un poble<ref>[http://www.murcia.es/pedanias/beniajan_default_.asp Información de la pedanía de Beniaján (murcia.es)] {{es}}</ref> espanyol del municipi de Múrcia, emplaçat en l'[[Horta de Múrcia]], al peu de l'extensa serra que tanca la Vall del [[Riu Segura|Segura]] pel sud. Compte amb una població de 10.154 habitants (INE 2006) i una extensió de 13,924 km². Es troba a uns 5 km de la capital, en el centre de l'àrea sub-comarcal anomenada ''Cordillera Sur''. Des de finals del {{segle
== Història ==
Línia 20:
El {{segle|XVII}} va suposar ja un període de gran riquesa i enlairament econòmic, car totes les terres de la ''Cordillera Sur'' van quedar sota la jurisdicció de la vila, consolidant-se ja com puixant nucli de la Vega. A l'explotació agrícola de les seves terres es va unir la famosa indústria sedera, així com la implantació de molins i petites fàbriques de guix, fusta i fins i tot licors. El temple arxiprestal de San Juan Bautista, erigit llavors, suposa una clara mostra d'aquesta esplendor. Hi va néixer llavors la venerable [[Juana de la Cruz Fernández]].
Durant l'època del ''Trienni Liberal'', aquesta localitat va sol·licitar ser municipi propi i li va ser concedit en [[1814]]. No obstant això, va tornar a pertànyer al municipi de [[Múrcia]] en [[1856]]. En aquests anys neix el '''Cantonalisme''': [[Antonete Gálvez]], màxim representant d'aquest revolucionari moviment polític del Llevant, és una figura clau en la història local de l'últim terç del {{segle
Amb el '''segle XX''', arriba a Beniaján el ferrocarril i amb ell un desenvolupament econòmic sense precedents en tota la Regió. Apareixen noves indústries, especialment les dedicades als derivats de l'agricultura, i sorgeix el fenomen de l'exportació hortofrutícola a nivells internacionals. Només la [[Guerra Civil espanyola]] va suposar un punt d'inflexió en aquesta puixança que arriba fins als nostres dies, on una enriquidora trajectòria comercial i cultural avança en paral·lel al desenvolupament industrial i social del Beniaján d'avui. No obstant això el creixement urbà està arribant a cotes considerades pels grups ecologistes com insostenible, amb la tradicional horta de Beniaján pràcticament desapareguda. La indústria ha hagut de sortir de la localitat per la pressió urbanística, ja que Beniaján s'ha convertit en zona amb un destacat atractiu residencial dintre de la comarca.
| |||