Revisió del 14:30, 15 ago 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.718 edits m Plantilla: Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 13:14, 13 set 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.718 edits m Plantilles i correccions de format Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 104: == Les classes socials en l'art == La creació artística és una funció essencial de l'ésser humà. René Huyghe ho expressava d'aquesta manera: "L'art i l'ésser humà són indissociables. No hi ha art sense humans, però tampoc ésser humà sense art". L'art és una tendència innata i una necessitat d'expressió, però les circumstàncies socials incideixen també en unes persones que no viuen aïllades de la societat. Són molts els factors que influeixen en el resultat cognitiu d'una obra d'art. Ja al {{segle \|XIX}}, però sobretot al segle XX, han nascut teories, com les del filòsof i historiador de l'art Arnold Hauser, que intenten demostrar la connexió que existeix entre com les diferents estructures socials han configurat diferents expressions simbòliques. L'objectiu és demostrar com les diferents classes representen els seus pensaments i desitjos adscrits a un col·lectiu concret i dintre d'una societat concreta. Aquesta teoria implica que una obra d'art no és només l'expressió i interpretació que vol fer l'artista de manera individual, sinó que aquest artista s'expressaria també determinat pels aspectes d'interpretació col·lectiva que fa el grup o classe social al qual pertany l'artista. En l'antiguitat, només les classes socials altes apareixien en l'art i el consumien. Les històries tractaven sobre déus i prínceps (com ''[[L'Odissea]]'') i les escultures representaven també divinitats o éssers idealitzats. S'assimilava noble (en el sentit d'aristòcrata) a bo, a qualitat moral; per aquest motiu, els únics que tenien dret a aparèixer en les grans obres eren els membres privilegiats de la societat. Els més pobres apareixien com a part del seguici dels rics, com als mosaics, i no es tractaven com a individualitats sinó com a possessions dels poderosos. Línia 116: Aquest matrimoni, fins a l'edat mitjana i principis de l'era moderna, es converteix en un tema essencial al segle XVIII. La diferència de classe i el matrimoni forçat perjudiquen sobretot la dona: si és pobra, es veu obligada a casar-se amb un home ric, sovint vell, sacrificant la seva felicitat, i si és rica sovint apareix com a enganyada o seduïda per un aventurer que diu estimar-la, però que només vol la seva fortuna (com en ''Orgull i prejudici'', de [[Jane Austen]]). Les classes populars van anar adquirint d'ençà el {{segle\|XVII}} un aire pintoresc, exòtic. El costumisme les retratava com l'autèntica essència dels pobles, fet que va augmentar en el [[romanticisme]], tant en les arts plàstiques com en la literatura. Al {{segle \|XIX}}, a més a més, s'associava la classe baixa a la llibertat, lluny de les convencions burgeses que asfixiaven l'individu. Per aquest motiu, els captaires, els pirates i els rodamons apareixen en els poemes i quadres com a herois idealitzats, que forgen el seu propi destí. El realisme va començar a denunciar les desigualtats de classe: els pobres apareixen com a víctimes del sistema, protagonitzen relats però des del seu punt de vista, com en les obres de [[Charles Dickens]], Balzac... El primer cinema va incidir en aquesta denúncia, com en les obres de Chaplin, gènere que va passar més endavant al documental. En pintura, protagonitzen també retrats com a tema independent. Amb l'aparició posterior de la fotografia, es va democratitzar la presència gràfica de totes les classes socials i les composicions de família van deixar de ser patrimoni de les classes més riques.

Classe social: diferència entre les revisions