Ciències polítiques: diferència entre les revisions

L'agustianisme, en oposició al tomisme, impregnat d'aristotelisme, marcà el període. La síntesi escolàstica influencia aleshores tots els debats a l'Europa cristiana. Durant segles servixen de fonament filosòfic a tota discussió sobre la natura dels poders. Déu és el pretext de tot, tal com en deixa constància obres destacades però impregnades de fanatisme religiós, com ara les de Joan de Salisbury, Alexandre d'Hales o Sant Bonaventura. Autors com en Policraticus, en canvi, aborden la qüestió de la responsabilitat dels reis vers els súbdits tot i que la proposa seguix donant rellevància al predomini de Déu sobre la vida humana. Bonaventura, per la seua banda, mira de conciliar l'origen suposat diví dels reis amb el sistema electiu estamental de l'edat mitjana. Aleshores denunciava els perills d'un sistema polític hereditari i insistia en la idea que els caps elegits són generalment millors.<ref>[https://books.google.cat/books?id=PtQKrvN7ZWMC&pg=PA31&lpg=PA31&dq=Bonaventure+%22origine+divine+de+l%27autorit%C3%A9%22&source=bl&ots=CzOpebskfK&sig=3B6LjjIyskAmNSSN0fcJygreVRI&hl=ca&sa=X&ei=4VxVU-28M-bZ0QXDtYGoCw&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=Bonaventure%20%22origine%20divine%20de%20l'autorit%C3%A9%22&f=false E. Cattin, L. Jaffro, E. Petit, ''Figures du théologico-politique'', Librairie philosophique J. Vrin, 1999]</ref>

 

 

Vers el final de l'edat mitjana en Marsili de Pàdua, filòsof, metge, teòleg i escriptor nord italià, distingix per primer cop la moral religiosa i la moral política, de forma que posa les bases per una interpretació no teològica de la política. L'edat mitjana acaba doncs amb un pensament diferent d'eixe amb què havia començat. Les ciències polítiques seguixen sense conformar una disciplina a part i la problemàtica política ha girat sempre en la mateixa òrbita, però el pensament ha patit certa evolució en aquest aspecte.