Nogais: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Plantilla |
||
Línia 23:
== Societat ==
El poble nogai és constituït per diverses tribus mongoles turquitzades reunides sota el comandament d'Edigü. Es dividien en dos grups: ''qara noghai'', que vivien al Daguestan com a agricultors i ramaders nòmades, i els ''ak noghai'' de Stavropol, antics agricultors sedentaris. Aquesta divisió correspon a l'antiga distinció entre l'horda major (''qara'') i l'horda menor (''aq'').
Es divideixen en quatre tribus majors,'' bujak, edisan, jambulak'' i ''edishkul'', i cinc de menors,'' mansur, kipchak, karamurza, tokhtam'' i ''novruz'', i el sentiment de parentiu tribal era més fort que la identitat nacional. No se sap exactament per què adoptaren el nom ''nogai'' per a la Confederació Mangit; aquest nom fou emprat en les cròniques russes del {{segle
Es creu que el nom prové de ''Noghay'', cèlebre cabdill guerrer i ''amir'' de l'Horda Daurada dins l'exèrcit de la qual la tribu mangit arribà a ser dominant. Però aquest va morir el 1300, i el nom s'usarà 150 anys més tard, quan la memòria popular l'havia oblidat, mentre que la imatge d'Edigü resta immortalitzada per una vasta epopeia popular.
Línia 30:
== Història ==
El seu establiment com a poble és relacionat amb la creació de l'estat Nogai, creat per [[Edigü]] (l'''Edigey'' de les cròniques russes), el cèlebre general de l'estat tàtar de l'[[Horda daurada]], ètnicament turcomongol. L{{'}}''ulus'' (patrimoni) dels nogais se separà de l'Horda daurada el [[1390]]; llur pàtria d'origen eren les grans terres de pasturatge, esteses entre els rius Emba i Yayik (avui Ural) i es traslladaren a l'àrea estepària del Caucas septentrional. Sota el regnat del fill d'Edigü, [[Nur al Din]] (1426-1440), les tribus nogais s'estengueren pel [[Volga]], i cap al [[1550]], ocuparen el territori entre el Volga i l'Ural. Durant els segles XV-XVI, l'Horda Nogai esdevé un estat tàtar important, successor de l'Horda d'Or; comprenia diverses tribus turcotàtares que jugarien un rol actiu en la formació de nombrosos pobles túrquics actuals, com [[tàtar]]s, [[baixkir]]s, [[kazak]]s i [[karakalpak]]s. La força política dominant de l'Horda Nogai fou sense dubte la tribu mangit, de la qual era originari Edigü. Per això, es donaren el nom de ''mangit'' en el primer segle de la seva independència política.
En el {{segle
Fins al 1860, foren pastors nòmades per excel·lència (ramats de xais, cavalls i camells), i no practicaven l'agricultura (llevat del [[mill]]) ni l'artesania, ja que tots aquests productes eren obtinguts com a botí. Tots els homes adults eren guerrers (uns 200.000 el 1550) en una població potser de 350.000 habitants
La mateixa tribu mangit era d'origen mongol, bé que la genealogia familiar del clan d'Edigü, visiblement influït pels pietistes musulmans, pretenia remuntar-se al profeta [[Mahoma|Muhammed]]. En la primera meitat del segle XVI, conegué la seva major expansió, i a la caiguda del [[khanat de Kazan]] fou la potència musulmana més poderosa a la regió. El cap de l'Horda era cunyat del tsar [[Ivan IV el Terrible]], a la cort del qual hi havia molts nobles nogais.
| |||