Oman: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles i correccions de format |
m Tipografia |
||
Línia 30:
Els iranians ja havien ocupat la costa omanita en diverses ocasions, com d'altres poders estrangers. L'ocupació iraniana va proporcionar ordre a la diversitat religiosa i ètnica de la zona, encara que la intervenció a favor de l'una dinastia impopular va produir una revolta, liderada per l'imam Ahmad ibn Said al Said, que va ser elegida sultana de Masqat el 1744 després de l'expulsió dels perses. La posició de Sultà de Masqat romandria a les mans del clan d'Al-Said fins i tot quan van perdre el control de l'imamat d'Oman.
Els cismes dins de la dinastia governant van començar ja a la mort d'Ahmad ibn Said el 1783 i posteriorment es van manifestar en la divisió de la família en dos llinatges. El llinatge del Sultà ibn Ahmad Al Said (1792-1806) que controlava la costa i tenia un control nominal sobre la resta del país; i el llinatge Qais, amb autoritat sobre les regions d'Al Batinah i Ar Rustaq. Durant el govern del Sultà Said ibn Sultan Al Said (1806-1856), Oman va desenvolupar les seves colònies a Àfrica Oriental, es va beneficiar del tràfic d'esclaus i es va convertir en un gran poder a la zona durant el segle XIX gràcies al control de l'illa de [[Zanzíbar]] davant la costa africana i l'important port de [[Mombasa]], així com [[Gwadar]] a l'actual Pakistan, la qual cosa els va permetre controlar importants rutes comercials. Tanmateix, quan els [[Regne Unit|britànics]] van declarar l'esclavitud il·legal a mitjan {{segle|XIX}}, la prosperitat del soldanat d'Oman es va reduir. L'economia del país, basada en el tràfic d'esclaus, es va col·lapsar, i moltes famílies omanites van emigrar a Zanzíbar. La població de Masqat es va reduir de 55.000
Quan el sultà [[Saïd ibn Sultan]] va morir el 1856, el van succeir el seu fill [[Thuwayni ibn Said]] a Mascat i l'altre fill [[Madjid ibn Said]] a [[Zanzíbar]]. A la seva mort el 1866 va pujar al tron [[Salim ibn Thuwayni|Salim (II) ibn Thuwayni]]. El poder va caure en mans de l'imam Azzan ibn Kays de Suhar del 1868 al 1871; mort Azzam, va pujar al poder [[Turki ibn Said]] (1871-1888). El seu fill [[Faysal ibn Turki]] va ser el següent (1888-1913). El [[1891]] esdevingué un protectorat [[Regne Unit|britànic]]. [[Taimur ibn Faysal]] (1913-1932) i [[Said ibn Taimur]] (1932-1970) foren els següents. El soldà Said ibn Taimur, molt conservador i tradicional, que va viure quasi sempre a [[Salala]], va ser enderrocat pel seu fill [[Qabus ibn Said]], partidari d'una major modernització sota el qual el país va esdevenir independent (1971) i va prosperar empès pels beneficis del petroli, tot i que resta una monarquia absoluta.
Línia 89:
== Demografia ==
El Ministeri d'Economia estimava que en la meitat del [[2006]] la població total del país era 2.577.000
== Vegeu també ==
| |||