Xirvanxah: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 55:
==Dinastia derbèndida==
Llavors el poder va passar a un parent llunyà de [[Derbent]], [[Xaikh Ibrahim]] al-Derbendi (1382). El [[1387]] a [[Bardaa]], Timur va rebre a Xaikh Ibrahim, que hi va anar a presentar personalment la seva submissió sense condicions i li va oferir diversos regals; se li va concedir el honor de baixar el tapis del tron. Era costum que quan els regals no fossin d’un objecte sinó d’un grup, aquest grup havia d’estar format per 9 objectes (per exemple hi havia paquets d’antiguitats amb 9 objectes cadascun); un regal estava format per 8 esclaus i quan Timur li va fer notar que faltava un esclau Ibrahim li va dir que el novè esclau era ell mateix, ja que s’oferia a ser l’esclau de Timur. Això va complaure molt a Timur, que el va omplir de favors, però Ibrahim va córrer un gran risc en cas de no haver satisfet a l’emperador. Entre els favors concedits fou el nomenament com a Xah de Xirwan i dependències (''Xirwanxah''). <ref> Yazdi Sharaf al-Din Ali, ''Zafarnama'', Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “''Histoire de Timur Bec''”, II, 55</ref>. Shaikh Ibrahim, que havia acompanyat a Timur durant tota l’expedició de 1396, va obtenir permís per avançar-se i entrar a Xeberan (Xirvan, ciutat) on va preparar un gran banquet que va oferir a la cort. D’allí va anar a [[Xamaki]] i va acampar a la vora del riu [[Kur]]. A Xamaki, que pertanyia a Shaikh Ibrahim, aquest va donar una segona festa amb banquet. Timur li va concedir diverses vestes i objectes d’or per a ell i per membres de la dinastia de Xirwan i els seus generals i li va concedir un diploma per la possessió perpetua i hereditària de Xirwan i Xamaki; li va encarregar la vigilància de [[Derbent]] i li va demanar de comunicar qualsevol que passés en aquesta ciutat. Després d’uns dies al país va creuar el Kur i va anar a acampar a Akhtam ja a l’[[Azerbaidjan]]. <ref>Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 61</ref>.
Llavors el poder va passar a un parent llunyà de [[Derbent]], Xaihkh Ibrahim al-Derbendi, que es va reconèixer vassall de [[Tamerlà]] però es va fer independent el [[1405]] a la seva mort. Van seguir dos regnats molt llargs, pacífics i pròspers; diverses construccions notables de Shemakha i Bakú són d'aquest temps (la capital va passar a Derbent el 1437). El cap de l'orde religioso-militar dels [[safàvides]], [[Xaïkh Djunayd|Djunayd ibn Ibrahim]] va morir el 1460 en el curs d'una expedició a Shirvan; el seu fill [[Xaïkh Haydar|Haydar ibn Djunayd]] va morir també el 1488 al [[Tabarsaran]], al sud-oest de Derbent, a mans d'una coalició entre el xirvanxah Farrukhsiyar (o Farrukh Yasar) i el sultà [[aq qoyunlu]] [[Yakub ibn Uzun Hasan]], que temia la pujada de poder dels safàvides. Quan [[Ismail I]] va sortir del seu amagatall a [[Lahidjan]] el 1499 i va començar la lluita, va reunir a 7000 sufís de les seves milícies a [[Erzindjan]] i va fer una campanya al Shirwan on va venjar la mort del seu avi i del seu pare. El 1500 Farrukhsiyar fou mort de manera violenta. El 1502 el xirvanxah es va haver de reconèixer vassall [[safàvida]]. La dinastia va restar al poder sota domini persa (1502-1516) i otomà (1516-1539). Quan [[Tahmasp I]] va recuperar el control de la zona, va liquidar la dinastia i va annexionar el país que va passar a ser província de Pèrsia. Burhan Ali Sultan ibn Khalil Allah, fill d'uns dels darrers Xirvanxahs, va intentar recuperar el país amb suport otomà, sense un èxit durador, com tampoc el va tenir un fill seu, Abu Bakr ibn Burhan Ali Sultan.▼
A [[Shaki]] el fill del difunt [[Sidi Ali Arlat]], el príncep [[Sidi Ahmad Arlat]] temia que l’actitud del seu pare comportés represàlies de Timur sobre ell mateix i per això es va posar sota protecció de Shaikh Ibrahim de Shirwan i va anar a aquest regne, ja que Ibrahim gaudia de l’amistat de Timur. El ''xirwanshah'' va intercedir davant de Timur per Sidi Ahmad, que fou ben acollit i perdonat per Timur i confirmat com a príncep de Xaki (1399). En agraïment, Ibrahim va oferir un banquet magnífic. <ref>Ibid, V, 3 </ref> En la campanya que va seguir a [[Geòrgia]], el hivern del 1399 al 1400, hi van participar Shaikh Ibrahim de Shirwan i Sidi Ahmad de Shaki.
Des de 1393 Xirvan va formar part del anomenat Tron d'Hulagu ([[Takhi-i-Hulagu]]) com a dependència. Va seguir depenent del govern de [[Tabriz]] quan [[Miran Xah]] en fou deposat i després quan va ser nomenat [[Muhammad Umar ibn Mihran Shah|Muhammad Umar]].
Es va fer independent el [[1405]] a la seva mort. Va donar suport al cap turcman Bistam Jagir al que, juntament amb Xaki, va ajudar a dominar Bardaa. Va estar uns mesos en guerra contra Muhammad Umar, fins que aquest va perdre el poder. Va acompanyar a Bistam a Tabriz, quan el cap turcman va ocupar la ciutat i quan la va abandonar, Xaikh Ibrahim hi va entrar, però quasi immediatament se'n va anar al Awjan i va deixar Tabriz pel sultà jalayírida Ahmad ibn Uways.
Durant el hivern de 1408 a 1409 [[Kara Yusuf]] dels [[kara koyunlu]] es va dedicar al saqueig de Xaki i Xirvan, retornant després a Tabriz<ref>Manuscrit persa ''Matla-assadein ou-madjma albahrein'', a ''Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme'' (volum 14), accesible a Google books, pàg. 180.</ref> A finals de novembre del 1412 Kara Yusuf va fer una incursió al [[Karabagh]]; va enviar emissaris a Xaikh Ibrahim de Xirvan per acordar la pau, però aquest havia fet aliança amb [[Sidi Ahmad Arlat]] de [[Shaki (Azerbaidjan)|Xaki]] i amb [[Constantí I de Geòrgia]], i la proposta de pau fou rebutjada. Kara Yusuf va creuar el riu [[Araxes]] i es van lliurar diversos combats menors fins a la decisiva batalla de [[Chalagan]] (desembre de 1412) i en els combats i la batalla es van fer presoners a Xaikh Ibrahim, el seu germà Xaikh Bahlul, el rei de Geòrgia Constantí I i el seu germanastre David. Sidi Ahmad en va sortir relativament ben lliurat i foren els georgians els que es van emportar la pitjor part en morts i Xirvan en saquejos. Kara Yusuf es va emportar un milió de caps de bestiar (dels quals dos terços van morir de fred en el trasllat) però pocs eren de Xaki. Xaikh Ibrahim va haver de comprar la llibertat seva i del seu fill. Ja no va tenir mes conflictes fins a la seva mort el 1417.
▲
===Llista de sobirans derbèndides a Xirvan ===
| |||