Unificació alemanya: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (neteja i estandardització de codi)
Cap resum de modificació
El [[1701]], dins del Sacre Imperi es va crear el regne de [[Prússia]], que acabaria convertint-se en el capdavanter del procés unificador.
 
Els filòsofs de finals del {{segle|XVIII|s}} i principi del {{Romanes|XIX}} com [[Johann Gottfried Herder]], [[Hegel]] i [[Fichte]] elaboraren les bases ideològiques del [[nacionalisme alemany]] i estengueren els conceptes de ''Volksgemeinschaft'' (comunitat nacional) com a organisme biològic mogut pel ''Volksgeist'' (esperit nacional o ànima col·lectiva).
 
==Procés unificador==
Després de la [[Pau de Westfàlia]] els estats que formaven el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi]] van obtenir una completa sobirania, i entre el [[1803]] i el [[1806]], més d'un centenar d'estats, principats, grans ducats, ducats i ciutats alemanyes foren incorporats a entitats polítiques de major abast geogràfic i el nombre d'estats alemanys quedà reduït a 38, absorbint els més grans als més petits.
 
El 6 d'agost de 1806 després de la [[Batalla d'Austerlitz]], que significà la derrota d'Àustria, [[Francesc I d'Àustria|Francesc II]] renuncià al títol d'emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi]], forçat per [[Napoleó]], i així aquest restà oficialment dissolt. Els principats alemanys del marge dret del [[Rin]] i del Sudsud d'[[Alemanya]] constituïren la [[Confederació del Rin]], de la qual Napoleó fou nomenat Protector, però els dos estats més grans, [[Prússia]] i [[Àustria]] en van quedar fora. Aquesta confederació es va col·lapsar el [[1813]] després dels canvis de bàndol d'alguns estats a causa de la derrota de Napoleó a la campanya russa.
 
El [[1815]], després del [[Congrés de Viena]] es tornen a agrupar els estats que formaven el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi]] a l'època de la Revolució Francesa, a excepció de [[Bèlgica]], formant la [[Confederació Alemanya]].
El [[1862]], el rei [[Guillem I de Prússia]] encomanà la direcció del govern a [[Otto von Bismarck]], el qual en el seu llarg mandat de 30 anys s'encarregà de portar a terme totes les mesures d'unificació política d'Alemanya sota el domini prussià. Entre el 1864 i el 1871, Bismarck va realitzar la unitat política d'Alemanya a través de tres guerres:
 
# [[Guerra dels Ducats]] ([[1864]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Svendsen |nom=Nick B. |títol=Generals of the Danish Army in the First and Second Schleswig Holstain Wars, 1848-50 and 1864 |url=http://books.google.cat/books?id=gzM1Cskb7G8C&pg=PA27&lpg=PA27&dq=Slesvig+1864+Prussia+Austria&source=bl&ots=wcc1C4SuQc&sig=BC-FMxsl9FmW2Xz9W-rzVUwkbaw&hl=ca&sa=X&ei=9ZMZUNXmLMjDhAfN9IC4Dw&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=Slesvig%201864%20Prussia%20Austria&f=false |llengua=anglès |editorial=Books on Demand |data=2011 |pàgines=p.27 |isbn=877114370X }}</ref> Bismarck guanyà la guerra contra Dinamarca i s'annexionà els territoris de parla alemanya situats a la península de Jutlàndia: [[SchleswigDucat de Slesvig]] i [[Slesvig-Holstein|Holstein]].
# [[Guerra austroprussiana]] ([[1866]]).
# [[Guerra francoprussiana]] (1870-1871). Després de vèncer el [[1870]] la guerra contra [[França]] s'incorporen a l'imperi els territoris germanoparlants, fins aleshores francesos, d'[[Alsàcia]] i [[Lorena]].
{{referències}}
 
 
{{ORDENA:Unificacio Alemanya}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{renaixement nacional}}
{{ORDENA:Unificacio Alemanya}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Història d'Alemanya]]
[[Categoria:Segle XIX a Europa]]
236.764

modificacions