Acte jurídic: diferència entre les revisions

Perquè es doni l'acte jurídic no n'hi ha prou que hi hagi un subjecte i un objecte amb prou capacitat, es necessita alguna cosa que els posi en relació, establint un llaç o un vincle que els uneixi, fent passar la [[relació jurídica]] de l'estat de possibilitat a l'estat d'existència. Aquest tercer element és un fet, que pel fet de ser productor d'efectes jurídics es denomina fet jurídic; quan aquest fet procedeix de la voluntat humana rep el nom d'acte jurídic.

 

Si bé és cert que el concepte d'acte jurídic és una abstracció, no per això deixa de tenir una estructura. La doctrina considera que utilitzar la denominació d'elements és la més generalitzada. En el seu desenvolupament, es distingeixen tres tipus d'elements: els elements essencials, els elements naturals i els elements accidentals.

 

; Actes abstractes de causa i causats: L'acte abstracte, malgrat constituir una declaració de [[voluntat]] que revela l'ànim de generar efectes jurídics que interessin l'agent, no porta la causa incorporada en si. Exemple: el gir d'una lletra que tot i contenint una [[deure|obligació]] de pagament, és independent de la seva causa. L'acte causat té causa evident i notòria. Exemple: l'[[arrendament]].

 

Els actes jurídics, en general, poden ser formals o no formals. Són formals aquells actes jurídics per a l'existència o validesa dels quals és necessària la manifestació de certs caràcters externs, en vista a produir plens efectes jurídics. Exemple d'això són els [[Contracte|contractes]] solemnes, que requereixen una solemnitat pròpiament dita, o els [[Contracte|contractes]] reals, que requereixen el lliurament de la cosa.