Adelaida del Vasto: diferència entre les revisions

 

* [[Simó de Sicília|Simó]] (1093 - 1105), [[comtat de Sicília|comte de Sicília]];

* [[Roger II de Sicília|Roger]] (1095 - 1154), futur rei de Sicília, successor del seu pare;

 

El 1113 es va casar [[Balduí I de Jerusalem]], del que no va tenir fills (el matrimoni va ser anul·lat)

 

Els seus orígens familiars han estat objecte de molta controvèrsia entre els estudiosos de les genealogies. Ja el normand [[Orderic Vitalis]] la va esmentar per error com ''filia Bonefacii Liguris''. Els historiadors, però, donen crèdit a Godofreu Malaterra, biògraf oficial del comte [[Roger I de Sicília|Roger d'Hauteville]], que la defineix com: ''neptem Bonifacii, famosissimi Italorum marchionis, filiam videlicet fratris eius''. D'acord amb la Crònica Siciliana, Adelàsia hauria estat desposseïda dels seus béns pel seu oncle i s'hauria refugiat a Sicília. No obstant la història del rei (de fet comte), que es casa amb una pobre orfe, podria ser llegendària. Sembla més probable que després de la mort [[1079]] de Manfred de Vasto, el pare de Adelasia, i germà d'Anselm, també mort, [[Bonifaci del Vasto]] s'hagués convertit en el tutor d'Adelàsia i hagués arreglat el matrimoni amb Roger el [[1089]] (i per aquesta gestió Orderic Vitalis el designaria com a pare). Com a dot del casament es va pagar una quantitat important, ja que era part d'una relació diplomàtica, comercial i militar més àmplia entre els [[aleramici]] Aleramicis i els [[normands]].

 

No obstant això, d'acord amb la [[llei Sàlica|llei sàlica]], seguida pels aleramici ([[Del Vasto]]), la terra era propietat (sovint indivisa) només dels fills mascles; Adelàsia no podria portar com a dot terres al Piemont, i això explicaria la llegenda del seu botí. El germà d'Adelàsia, Enric del Vasto, apareix el [[1097]] en una donació junt a Bonifaci, en favor de la canongia de Ferrania a les terres interiors de [[Savona]], el que demostra que el dret hereditari encara estava en vigor. Una germana es va casar amb Jordà d'Hauteville, fill il·legítim de Roger I, el seu marit.

 

* Renato Bordone, ''Il «Famosissimo marchese Bonifacio». Spunti per una storia degli Aleramici detti del Vasto'', "Bollettino storico-bibliografico subalpino", LXXXI (1983), pp. 586-602.

* Vera von Falkenhausen, ''Zur Regentschaft der Gräfin Adelasia del Vasto in Kalabrien und Sizilien (1101-1112)'', a ''Studies in honour of Cyril Mango presented to him on April 14, 1998'', editat per Ihor Shevchenko i Irmgard Hutter, Stuttgart-Leipzig 1998, pàgs. 87-115.