Aimeric de Sarlat: diferència entre les revisions

'''Aimeric de Sarlat''' ([[fl.]] ca. 1200) fou un [[trobador]] occità. Se'n conserven 5 composicions.

 

Aimeric fou originari de [[Sarlat]] (Dordonya). No se'n conserven referències en documents d'arxiu. Segons la seva [[Vida (literatura trobadoresca)|''vida'']], era originari de Sarlat, al [[Perigord]], i fou trobador després d'haver estat joglar. La vida li atribueix només una cançó (''mas non fez mas una canson'' "però només féu una cançó"),<ref>Riquer, ''Los trovadores'', p. 807</ref> tot i que en realitat se'n conserven més. Dedicà diverses peces a [[Elvira de Subirats]], dona d'[[Ermengol VIII d'Urgell]], cosa que permet situar aproximadament la cronologia del trobador a finals del segle XII o principis del segle XIII.

 

Se'n conserven cinc cançons, de temàtica amorosa i que, en certs moments, imiten [[Bernart de Ventadorn]].

 

*(11,1)<ref>Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article [[Alfred Pillet]].</ref> ''Aissi mueu mas chansos''

*(11,2) ''Fins e leials e senes tot engan'' (alguns cançoners l'atribueixen a [[Aimeric de Belenoi]])

* [[Martí de Riquer]], ''[http://ccuc.cbuc.cat/record=b1640696~S23*cat Los trovadores. Historia literaria y textos]''. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 806-810 [Comentari i publicació de la vida i de ''Aissi mueu mas chansos'', amb traducció al castellà]

 

 

* [[Alfred Pillet]] / Henry Carstens, ''Bibliographie der Troubadours'' von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Aimeric de Sarlat és el número PC 11]

* Guido Favati (editor), ''Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV'', Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 296