Alix Le Clerc: diferència entre les revisions

</gallery>

 

Malgrat l'èxit de la primera escola, la comunitat va tenir dificultats: part de les dames no estava d'acord amb la tasca d'Alix i les seves seguidores. Aquestes es traslladaren a [[Mattaincourt]], a una casa de Madame d'Apremont, i es posaren sota la protecció de Pierre Fourier. Aquest s'encarregà de fer conèixer l'obra al bisbe de [[Toul]], Jean des Porcelets de Maillane, i d'obtenir l'aprovació del papa [[Urbà VIII]] per a la congregació, que arribarà en [[1628]].

 

Alix viatjà a algunes d'aquestes fundacions, donant consells i revisant-ne la tasca. En setembre de 1621 emmalaltí i ja no pogué deixar el llit: va rebre nombroses visites que li demanaven ajut espiritual, fins que morí a Nancy el 9 de gener de 1622.

 

Morta en llaor de santedat, la multitud va començar a venerar-la, entre ells el duc [[Enric II de Lorena]]. En 1666 es publicà, promoguda per la casa ducal, la ''Vie de la Mère Alix Le Clerc''. La causa de beatificació fou interrompuda per la [[Revolució francesa]]. Represa, fou proclamada [[venerable]] el 21 de febrer de 1899 per [[Lleó XIII]]. [[Pius XII]] la beatificà el 4 de maig de 1947. Les seves restes són, des de 2007, a la catedral de Nancy.