Angle de posició: diferència entre les revisions

Si es considera un pla vertical, els angles es formen en dues direccions, si una direcció es posa sobre el [[zenit]] els angles s'anomenen '''zenitals''', si per contra la direcció és horitzonal, prenen el nom d''''inclinació''' o '''altura'''; si la inclinació resulta sobre l'horitzontal, s'anomena '''angle d'elevació''', i si és a sota '''depressió'''.

 

Si tenim els objectes 1 i 2 amb les [[coordenades equatorials]] α₁, δ₁ i α₂, δ₂, es pot calcular l'angle de posició de l'objecte 1 sobre l'objecte 2<ref>J. Meeus: ''Astronomical Algorithms''. 2nd ed., Willmann-Bell, Richmond 1998, {{ISBN|0-943396-61-1}}, Kap. 17{{en}}</ref> utilitzant:

 

Si el denominador de la fracció és negatiu, s'ha d'afegir al resultat 180° perquè l'angle de l'interval estigui entre 90° i 270°.

 

[[Fitxer:Positionangle.jpg|Il·lustració de com es calcula l'angle de posició a través de l'ocular d'un telescopi; l'estrella principal és al centre.|miniatura]]

Com il·lustra l'exemple, si s'observés un estel binari hipotètic amb un AP de 135 graus, això significaria que una línia imaginària a l'[[ocular]] dibuixada des del [[pol nord celeste]] PNC fins al primari (P) es veuria compensada des del secundari (S) de manera que l'angle de PNC-PS seria de 135 graus.