Assassinat a la rectoria: diferència entre les revisions

Primer va ser publicat al Regne Unit per Collins Crime Club a l'octubre de 1930 i el mateix any però una mica més tard als Estats Units per Dodd, Mead and Company.<ref>{{ref-llibre|nom =John |cognom =Cooper |nom2= B.A|cognom2= Pyke|títol = Detective Fiction - the collector's guide|edició =Second Edition|pàgines = 82 & 86|editorial= Scholar Press|data = 1994|isbn = 0-85967-991-8}}</ref> És la primera novel·la en la que apareix el personatge de Miss Marple<ref>{{Ref-publicació|cognom = Martínez Ascaso|nom = Rosa Maria|article = Investigant: Agatha Christie|publicació = [[Avui]] Cultura|url = http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/510492-investigant.html|data = 8 de març del 2012|pàgines = 6}}</ref> tot i que sí que havia aparegut en una sèrie de contes curts publicats amb anterioritat a ''The Royal Magazine'' i ''The Story-Teller Magazine'' el 1927. Aquestes històries curtes es van recopilar al llibre ''[[Els tretze problemes]]'' el 1932. El 1999 va ser traduït al català per Jordi García Clavel.{{sfn|Christie, García Clavell|1999}}

 

A Saint Mary Mead no hi ha ningú més menyspreat que el coronel Protheroe. Fins i tot el rector local ha dit en alguna ocasió que si se'l matés s'estaria fent un servei a la gent del poble. Així que quan Protheroe és trobat mort en l'estudi del mateix vicari, i dues persones diferents confessen haver comès el crim, és el moment en què la vella soltera Jane Marple exerceixi les seves habilitats de detectiu.

El vicari i la seva dona, Leonard i Clemente Griselda respectivament, que va fer la seva primera aparició en aquesta novel·la, continuaran apareixent en altres novel·les de Miss Marple: en particular, en [[Un cadàver a la biblioteca]] (1942) i [[El tren de les 4.50 de Paddington]] (1957)

 

''The Times Literary Supplement'' del 6 de novembre de 1930 plantejava diverses qüestions i dubtes sobre qui podia haver matat Protheroe i perquè, i va concloure: «Com una història de detectius, l'únic defecte és que és difícil de creure que es pogués portar a terme l'assassinat tan ràpida i sileciosament. La situació dels tres espais; l'habitació, el jardí i el poble, mostren que l'acció hauria d'haver estat vista i sentida per Miss Marple, ‘qui sempre sabia el que passava i es posava en la pitjor situació’. A més els altres veïns estaven a les tres cases contínues. Finalment, Miss marple descobreix l'assassí al final, però hom pensa que ho hauria d'haver descobert molt abans»<ref>{{Ref-publicació|publicació =The Times Literary Supplement | data = 6 de novembre del 193|pàgina =921}}</ref>