Atys (Lully): diferència entre les revisions

'''''Atys''''' és una [[tragèdia lírica]] escrita per [[Jean-Baptiste Lully]] formada per un pròleg i cinc actes. L'autor del llibret és [[Philippe Quinault]], basat en els ''[[Fasti]]'' d'[[Ovidi]]. L'estrena va ser a la [[Cort (noblesa) |cort]] de [[Saint Germain-en-Laye]], el 10 de gener de [[1676]].

 

* El Temps (baríton)

* La deessa [[Flora]] (soprano)

* Les Hores del Dia i de la Nit, [[nimfes]] seguidores de [[Flora]], quatre zèfirs petits, herois que segueixen Melpomene, frigis, seguidors de Celaenus, gent que espera la celebració de Cibeles, somnis plaents, somnis funests, déus dels rius, [[nimfes]] de la primavera, déus dels boscos i de les aigües, Corybantes.

 

El pròleg transcorre al Palau del Temps. El Temps i el cor de les Hores del Dia i de la Nit lloen un [[heroi]] gloriós (Lluís XIV). L'acte I ocorre en una muntanya consagrada a Cibeles. Atys confessa en privat a [[Idas]] que està ferit d'amor, però li diu a [[Sangaride]], a qui felicita pel seu matrimoni imminent, que ell és indiferent a l'amor. Sola amb Doris, Sangaride desvela que s'estima més Atys que no el seu promès [[Celaenus]], i que enveja la indiferència d'Atys. Atys retorna. Ell i Sangaride expressen mútuament el seu amor, però amaguen els seus sentiments, ja que els [[frigis]] s'estan reunint per a honrar l'arribada de Cibeles.

 

L'acte 5 ocurreix en un jardí agradable. Cibeles i Celaenus discuteixen vivament amb Atys i Sangaride. Cibeles crida la fúria Alecto, que arriba del món subterrani i fa acosta una torxa al cap d'Atys, que el fa tronar boig. Cibeles i les seves sacerdotesses veuen amb horror que Atys pren Sangaride per un monstre i li dóna mort. Cibeles fa aturar la bogeria d'Atys, de manera que ell pot contemplar el seu crim. Atys entra quan Cibeles i Melissa es lamenten de la severitat del càstig: ell mateix s'ha apunyalat i s'està morint. Cibeles el transforma en un pi que ella estimarà per sempre.

 

La quarta tragèdia de Lully va ser qualificada com a "l'òpera del rei" per [[Jean-Laurent Le Cerf de La Viéville]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thomas |nom=Downing A. |títol=Aesthetics of opera in the Ancien Régime, 1647-1785 |url=http://books.google.cat/books?id=mOa9_2f6GtQC&pg=PA82&dq=Le+Cerf+de+La+Vi%C3%A9ville+Atys+lully&hl=ca&ei=AaTaTc2HH4fQsgbk9-zuAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEMQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2002 |pàgines=p.82 |isbn=0521801885 }}</ref> [[Voltaire]] considera aquesta òpera, juntament amb ''[[Armide]]'' i ''Roland'', com a exemple de la mestria de [[Quinault]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hogarth |nom=George |títol=Memoirs of the opera in Italy, France, Germany, and England |url=http://books.google.cat/books?id=vzcQAAAAYAAJ&pg=PA31&dq=voltaire+Atys+armide&hl=ca&ei=DaXaTdD3N87tsgah7-j3Ag&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDEQ6AEwAQ#v=onepage&q=voltaire%20Atys%20armide&f=false |llengua=anglès |editorial=R. Bentley |data=1851 |pàgines=Vol.1, p.31 |isbn= }}</ref> El conflicte intern, característica pròpia de la darreres tragèdies (''Roland'', ''Armide''), tot i ser absent de molts llibrets de [[Quinault]], apareix novament en Atys. És l'única òpera de [[Lully]] a concloure en tragèdia absoluta.