Caifàs: diferència entre les revisions

Es creu que va morir assassinat en una revolta. La seva suposada tomba va ser una de les trobades arqueològiques del [[1990]], ja que per primer cop es trobaven restes atribuïbles a un personatge bíblic.

 

L'historiador jueu del segle primer [[Flavi Josep|Josep]] es considera la font literària més fiable per Caifàs.<ref>Bond, ''Caiaphas'', p. 18-19.</ref> Les seves obres contenen informació sobre les dates de la tinença del suprem sacerdoci de Caifàs, juntament amb informes sobre altres grans sacerdots, i també ajuden a establir una descripció coherent de les responsabilitats de l'oficina dels summes sacerdots. Flavi Josep (''[[Antiguitats judaiques|Antiquitates Judaicae]]'' 18.33-35) relata que Caifàs va esdevenir gran sacerdot durant un període turbulent. També afirma que el [[procònsol]] [[Luci Vitel·li el Vell|Vitel·li]] el va deposar (''[[Antiguitats judaiques|Antiquitates Judaicae]]'' 18.95-97).<ref>Bond, ''Caiaphas'', p. 86.</ref> El relat de Josep es basa en una font més antiga en la qual els titulars dels grans sacerdots s'ordenen cronològicament.<ref>La font de Josefus s'esmenta a ''[[Antiguitats judaiques|Antiquitates Judaicae]]'' (Antiguitats judaiques) 20.224-51 i ''[[Contra Apió]]'' 1.36; vegeu Bond, ''Caiaphas'', p. 163, n. 2.</ref>

 

A l'[[Evangeli de Joan]] (Joan 11), els grans sacerdots criden a una reunió del [[Sanedrí]] en resposta a la resurrecció de [[Llàtzer de Betània|Llàtzer]].<ref name="Vanderkam">Vanderkam, From Josephus to Caiphas, p. 426</ref> Després Caifàs i els grans sacerdots criden a una reunió del [[Sanedrí]] en resposta a la resurrecció de [[Llàtzer de Betània|Llàtzer]].<ref name="Vanderkam"/> Després Caifàs i els grans sacerdots estenen aquesta decisió d'incloure també el mateix Llàtzer (Joan 12:10). En paral·lel amb la reacció dels "cinc germans" a qualsevol resurrecció de Llàtzer en el relat (Lluc 16:28-30) ha donat lloc al suggeriment, per part d'[[Abbé Drioux]] i altres, que el "home ric" és en si mateix un atac a Caifàs, el seu padrastre, i els seus cinc germans consanguinis.<ref>e.g. [[Johann Nepomuk Sepp]]; [[Claude-Joseph Drioux|Abbé Drioux]]; Whittaker, H.A. Studies in the Gospels, Biblia Staffordshire 1984, 2nd Ed. 1989 p. 495</ref>