Revisió del 20:19, 17 set 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.718 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 14:10, 24 set 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.718 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 2: L{{'}}'''estret de Bering''' (en [[anglès]] ''Bering Strait'', en [[rus]] ''Берингов пролив'', ''Béringov proliv'') és el pas marí situat entre el cap Dejniov, l'extrem oriental d'[[Àsia]], i el cap Príncep de Gal·les, el punt més occidental d'[[Amèrica]]; és a dir, separa [[Sibèria]] d'[[Alaska]], o, cosa que és el mateix, [[Rússia]] dels [[Estats Units]].<ref>{{GEC\|0223115\|estret de Bering}}</ref> La seva amplada és d'uns 85 km i una profunditat d'entre 30 i 50 metres. Connecta el [[mar dels Txuktxis]] (part de l'[[oceà Àrtic]]), al nord, amb el [[mar de Bering]] (part de l'[[oceà Pacífic]]), al sud. Al mig de l'estret hi ha les [[Illes Diomedes]]. Rep el seu nom de l'explorador [[Rússia\|rus]], d'origen [[Dinamarca\|danès]], [[Vitus Bering]], que fou el primer a travessar-lo, el [[1728]]. Línia 11: ==Geografia== L'estret de Bering té uns 85 km d'amplada en el punt més estret, amb una profunditat que varia entre 30 i els 50 metres. Connecta la [[Mar dels Txuktxis]] i (part de l'oceà Àrtic) al nord amb el mar de Bering (part de l'oceà Pacífic) cap al sud. La [[línia internacional de canvi de data]] discorre equidistant entre les Illes Diomedes, a una distància d'1,6 km, deixant les parts russa i estatunidenca en diferents dies, amb el cap Dejniov 21 hores abans de la part estatunidenca (20 hores durant l'[[horari d'estiu]]). ==Població== Línia 36: El 1998, l'aventurer rus Dmitry Shparo i el seu fill Matvey van fer la travessia moderna de l'Estret de Bering congelat, amb esquís. Al març de 2006, el britànic Karl Bushby i l'aventurer gal·loamericà Dimitri Kieffer van creuar l'estret de peu, caminant a través d'una secció congelada 90 km en 15 dies. Aviat van ser arrestats per no haver entrat a Rússia per un control de les fronteres. L'agost del 2008 va marcar la primera travessia de l'estret de Bering amb un vehicle de carretera amfibi. L'especialment modificat Land Rover Defensar 110 va ser guiat per Steve Burgess i Dan Evans a través de l'estret en el seu segon intent després de la interrupció de la primera temptativa pel mal temps.

Estret de Bering: diferència entre les revisions