Cosmogonia: diferència entre les revisions

Els mites elaborats per les diferents cultures des de l'antiguitat fins als nostres dies i que intenten explicar l'origen de l'Univers i l'inici del [[temps]], és el que anomenem cosmogonies. Actualment les imatges d'aquestes cosmogonies han estat substituïdes en gran part per les explicacions de la ciència (en especial el [[Big Bang]] i la teoria de l'[[evolució]]).

 

La majoria de mites cosmogònics es poden dividir en dues grans tradicions: la que simula un [[part]] a nivell còsmic i la que es tracta de posar ordre en elements dispersos. La primera fa néixer tot el que existeix d'un [[ou (biologia)|ou]] o llavor primordial o bé de l'[[aigua]]. La segona parla del [[caos]] i de com una força o un ésser diví (en la creació) li posa ordre, separant uns elements dels altres (la llum de les tenebres, el cel de la terra...) Poden donar-se tradicions que barregin les dues visions, ja que la majoria de cosmogonies accepten fases, és a dir, no apareix tot de cop sinó seguint un ordre per tant pot haver-hi un inici i diversos moments d'origen posteriors. En aquestes fases apareixen primer els elements, després la vida i per últim l'ésser humà. Algunes cosmogonies poden incloure una explicació de com acabarà el món o successius orígens (com el mite del [[Diluvi Universal]]).

 

Els babilonis tenien la concepció d'un panteó format per éssers de forma humana, però amb uns poders i una immortalitat sobrehumans. Cada un d'ells, tot i ser invisible a l'ull humà, regia sobre una part específica del cosmos, encara que fos petita, i la manejava d'acord amb plans molt ben estudiats i lleis degudament ordenades. Cada un estava a càrrec d'un dels grans regnes del cel, la terra, el mar i l'aire, o d'un dels majors cossos astrals com el sol, la lluna i els planetes, o dins del domini terrestre, d'entitats naturals com rius, muntanyes i planes, i d'entitats socials, com a ciutats i països