Cranc de riu de potes blanques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminat paràmetre autoritat, ja l'agafa de WD
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 10:
L'especialista portuguès Mateus l'any 1934 va descriure la [[subespècie]] ''A. pallipes lusitanicus'' a partir de crancs recollits en el [[riu Angueira]] de [[Miranda do Douro]] a [[Portugal]]. Aquest [[tàxon]] no és reconegut de manera unànime pels especialistes que creuen que la subespècie ''A. pallipes italicus'' seria en realitat la que és present a la [[península Ibèrica]]. Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], a la conca del riu [[Garona]], es creu que la subespècie existent és la mateixa que a [[França]] és a dir, ''A. pallipes pallipes''. Alguns estudis genètics confirmarien que a la península Ibèrica es troba ''A. pallipes italicus'' com també a [[Itàlia]].<ref>{{format ref}} http://www.mma.es/secciones/biodiversidad/especies_amenazadas/catalogo_especies/no_artropodos/pdf/INV42.pdf</ref>
 
== Morfologia ==
''A. pallipes'' és de color marró-oliva amb pinces més pàl·lides (''pallipes'', significa "potes pàl·lides"). Pot arribar a fer 12&nbsp;cm de llarg. Viu en rius i llacs entre 8,5 i 22&nbsp;°C. Mascle i femella s'acoblen abans de la [[hibernació]]. La femella pon entre 40 i 80 ous que protegeix amb el seu cos fins que es desclouen a la primavera. Aquest cranc pot arribar a viure uns 10 anys.
 
== Amenaces ==
Els crancs de riu, ibèric i europeu, estan en declivi, ja que són atacats per una [[micosi|malaltia fúngica]] (l'afanomicosi pel fong ''[[Aphanomyces astaci]]'') que va ser introduïda i propagada per l'arribada intencionada, a partir dels anys setanta del segle XX, de crancs de rius forans (el cranc senyal:''[[Pacifastacus leniusculus]]'' i el cranc americà ''[[Procambarus clarkii]]''). També l'amenaça la pesca furtiva i la presència de depredadors forans com el [[visó americà]], la [[destrucció de l'hàbitat]] fluvial i la contaminació. Per tal de recuperació de l'espècie es proposen diverses mesures que van des de les repoblacions al coneixement de les malalties que l'afecten.