Dansa postmoderna: diferència entre les revisions

És dansa postmoderna típicament la dansa ''contact'' o [[contact improvisació]], per exemple. Alguns dels principals precursors i creadors de la dansa postmoderna són [[Merce Cunningham]], [[Pina Bausch]], la companyia [[Judson Dance Theater]], Judith Dunn, [[Lucinda Childs]], Twyla Tharp, Meredith Monk, Steve Paxton, Simone Forti, Anna Halprin i [[Trisha Brown]].<ref name=contempo/><ref>Montse Otzet, ''Una icona de la dansa postmoderna'', [[El Periódico de Catalunya]], [[25 de juliol]] de [[2005]]. {{ca}}</ref>

 

La dansa postmoderna es qüestiona el que és la dansa i el que és la [[coreografia]]. Considera que a una persona no li cal molta [[tècnica]] per a fer [[art]] ballant i que qualsevol [[moviment]] [[vida quotidiana|quotidià]] pot esdevenir dansa. Es posiciona en contra de les frases de moviment previsibles que culminen en un clímax i, en general, a les frases narratives lineals i de les referències figuratives o emocionals. Prioritza el moviment a la seva essència més "pura", abstracta. Inclou altres elements, a més dels [[cos humà|cossos]] dels ballarins, com objectes i canvis en la llum o el so. Incorpora la [[veu]]. Allibera el terra, que pot ser de sorra, herba, estar cobert d'aigua, tenir objectes, etc., i els peus, que poden portar qualsevol tipus de [[calçat]]. Valora la composició instantània o [[improvisació]], així com els elements de diversió, [[hiperrealitat]], atzar, accions múltiples repetides o simultànies, immobilitat, silenci, soroll ambient, ironia o paròdia. Experimenta amb diferents espais, fora de les sales de teatre. Trenca amb les [[simetries]] i jerarquies espacials, també amb la [[jerarquia]] entre ballarins, tots són iguals, i entre intèrprets i públic, que és lliure de prendre decisions pròpies.<ref name=lep/><ref name=contempo/><ref name=burt/>