David Millar: diferència entre les revisions

'''David Millar''' ([[Mtarfa]], [[República de Malta|Malta]], [[4 de gener]] del [[1977]]) és un [[ciclista]] professional [[escòcia|escocès]] que fou professional entre el 1997 i el 2014.<ref>{{ref-notícia|cognom=Llamas|nom=Fernando|títol=Cannondale-Garmin, una apuesta doble|publicació=Marca|url=http://www.marca.com/2014/11/14/ciclismo/1415989577.html?a=7bd89c3b85408db62a7fd6bf27a40f97&t=1416528104|consulta=21 novembre 2014|data=14 novembre 2014}}</ref> Especialista en [[contrarellotge]], en el seu palmarès destaquen tres etapes del [[Tour de França]], cinc a la [[Volta a Espanya]] i una al [[Giro d'Itàlia]], entre moltes altres victòries. Uns mesos abans del [[Tour de França]] de [[Tour de França de 2004|2004]], Millar va ser sancionat durant dos anys per un cas de [[dopatge (esport)|dopatge]].<ref name="L'Équipe, France, 29 July 2007">L'Équipe, France, 29 juliol 2007</ref><ref name="cyclismag.com">{{ref-web|url=http://www.cyclismag.com/article.php?sid=1839 |títol=David Millar, chronique d'un retour annoncé |editor=Cyclismag.com |data=28 gener 2006 |consulta=13 juliol 2012}}</ref>

 

Millar va ser una de les revelacions del [[Tour de França 2000]], en què va guanyar el pròleg i va dur el ''[[maillot jaune]]'' durant uns quants dies. El [[Tour de França 2001|2001]] no va poder repetir el seu èxit a causa d'una caiguda, i el [[Tour de França 2002|2002]] va acabar cinquè del pròleg. Al [[Tour de França 2003|Tour del Centenari]], una de les raríssimes ocasions en què el Tour ha sortit de [[París]], va perdre el pròleg per centèsimes de segon després que se li saltés la cadena a l'últim quilòmetre. Millar i el seu director esportiu [[Alain Bondue]] es van donar les culpes mútuament, i l'[[australià]] [[Bradley McGee]] va endur-se el pròleg i el primer mallot groc.

 

La victòria d'etapa que va aconseguir a la [[Volta a Espanya 2001]] va alimentar les esperances que algun dia guanyés el [[Tour de França]], ja que es tractava d'una dura etapa de muntanya en què va arribar escapat amb [[Santiago Botero]]. Tanmateix, el mateix Millar ha dit que si un dia intenta guanyar el Tour, cal que estigui segur que pot guanyar la cursa, no només aconseguir una bona posició a la general. Se'l coneix per parlar clar i ras, i va abandonar la Vuelta del 2002 per protestar per la mala elecció de la ruta i pel recorregut perillós. Ja havia caigut unes quantes vegades durant l'etapa i, a pocs metres de la meta, Millar es va arrancar el dorsal i va abandonar.

 

Millar, un [[contrarellotjista]], s'estava preparant per competir a les proves en pista dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 2004]] quan la policia va fer un registre a casa seva, on van trobar [[xeringa|xeringues]] amb [[eritropoetina]]. Millar va reconèixer haver usat [[EPO]] el [[2001]] i el [[2003]], i va dir que ho va fer per l'alt nivell d'estrès que li havien provocat fets com l'incident del pròleg del Tour del 2003 o els [[mundials de ciclisme contrarellotge]] del 2001, en què va alçar els braços a la línia de meta, pensant que guanyaria, però l'alemany [[Jan Ullrich]] va aconseguir retallar diferències en l'últim sector i el va acabar superant.

 

L'agost del [[2004]], [[British Cycling]] li va imposar una sanció de dos anys sense competir. Millar també va perdre la seva medalla d'or del mundial contrarellothe del 2003, que va anar a parar a [[Michael Rogers]]. El seu equip, el [[Cofidis (ciclisme)|Cofidis]], el va despatxar i va prendre's un any sabàtic del ciclisme per trobar quins altres ciclistes de l'equip estaven implicats en l'afer. Finalment, diversos altres ciclistes i ajudants van ser despatxats per estar implicats en el mateix cas que Millar.

 

Tot i que la seva sanció expirava només una setmana abans del [[Tour de França 2006]], l'equip [[Saunier Duval-Prodir]] li va oferir l'oportunitat de participar en la ronda francesa. Millar va acabar dissetè al pròleg d'[[Estrasburg]] i onzè a l'última contrarellotge. Va acabar el Tour en 59a posició.