Emma (novel·la): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
Línia 13:
'''''Emma''''' és una [[novel·la]] de [[Jane Austen]] publicada el 1815{{sfn|Murray|1815|p=188}} que narra les aventures romàntiques de la protagonista fent d'[[alcavota]] dels seus coneguts, mentre ella jura que mai es casarà. Publicada en tres volums i dedicada a l'aleshores príncep Jordi IV del Regne Unit, va ser un dels grans èxits de l'autora.{{CC|data=juliol de 2017}} Fou la primera [[bildungsroman]] de la [[literatura anglesa]].<ref name="EP_janeaust">{{ref-notícia|cognom=Magrinyà|nom=Luis|títol=Adictos a Jane Austen|publicació=El País|url=https://elpais.com/cultura/2017/07/14/babelia/1500042170_723966.html|consulta=20 juliol 2017|data=17 juliol 2017}}</ref>
== Argument ==
Emma és una jove que viu amb el seu pare després que els deixin la seva germana i la seva institutriu, ambdues per matrimoni. La unió d'aquesta darrera va ser fruit de l'encoratjament d'Emma, la qual, veient el seu èxit, decideix dedicar-se a fer d'alcavota d'una noia, Harriet, d'obscur llinatge que viu com a alumna d'un internat de Highbury. El seu cunyat, Mr. Knightley, l'alerta de no ficar-se en la vida dels altres, però ella persisteix fins que aconsegueix que la noia es faci la seva amiga íntima i s'enamori de Mr. Elton, el qual comença a visitar assíduament la casa d'Emma.
Línia 30:
En un passeig, els dos confessen els seus sentiments mutus i decideixen casar-se, però vivint amb el pare d'Emma per no deixar-lo mai sol. Harriet accepta la proposició de l'antic pretendent, el qual sempre ha estat enamorat d'ella, i tot acaba en un casament feliç després que Emma reconegui que és un error fer d'alcavota dels altres.
== Personatges ==
* Emma: jove, maca, intel·ligent i rica, tal com la descriu l'autora des del començament.<ref>Austen, Jane, ''Emma'', Wordswoth Classics</ref> És massa romàntica i busca l'amor malgrat les convencions socials, de les quals és després conscient. Rebutja el matrimoni pel paper submís que atorga a la dona i és molt familiar. Admet els seus errors i el seu orgull, defectes pels quals l'escriptora pensava que no agradaria al públic.<ref>Austen-Leigh, James Edward. ''A Memoir of Jane Austen'', Ed. R. W. Chapman. Oxford: Oxford University Press, 1967</ref>
* George Knightley: representa el seny, la mesura i l'acord amb les convencions socials sense menysprear mai els d'altres classes. S'enamora d'Emma després d'esvenir grans amics i mostra una percepció ben clara dels sentiments de tothom, enfront dels errors d'ella.
* Frank Churchill: fill dels Weston, però adoptat per uns oncles milionaris que el tenen absent del seu poble natal. Es presenta com a defensor de l'[[hedonisme]] i la murmuració, però més endavant resulta ser un enamorat en secret, ja que la seva promesa és de menys condició social i, per tant, no del gust de la seva tia. La seva ànsia per tallar-se el cabell a [[Londres]] el fa aparèixer com a superficial a ulls d'Emma.
* Jane Fairfax: jove que és també mig adoptada per una família rica, ja que la seva tia, Miss Bates, no la pot educar, però que ha d'abandonar la seva posició en casar-se la filla de la casa (amb un Mr. Dixon de qui Emma creu falsament que Jane està enamorada). Vol buscar feina d'institutriu, en què Mrs. Weston es fica, però acaba casada amb Frank, a qui va conèixer en un balneari quan les dues famílies estiuejaven plegades. Es presenta com a responsable, callada i freda.
* Harriet Smith: de família desconeguda, viu en un internat i Emma aconsegueix introduir-la en l'alta societat en presentar-la com amiga seva. Passional, innocent i inexperta, s'enamora càndidament de tots els cavallers que li presenta Emma per acabar amb el granger que li pertoca per classe i que insisteix en el seu flirteig.
* Mr. Elton: clergue arrogant i amant de la riquesa, es declara a Emma però és rebutjat i llavors busca una dona fora del poble. Intenta humiliar els vilatans i és cruel amb els febles.
* Mrs. Elton: dona que es creu ben relacionada i amb gran gust, apareix com a ridícula i malintencionada. Vol ser sempre el centre d'atenció i assetja la Jane per aconseguir-li una feina entre els seus cercles.
* Mrs. Weston: antiga institutriu d'Emma i la seva confident, es casa per tenir fills i apareix com un exemple de dona de família, reposada i sensible.
* Mrs. Weston: amic de tothom, pare de Frank, a qui va renunciar al poc de néixer per no poder-lo criar sense la seva dona, morta prematurament. Durant tota la novel·la, espera la reconciliació amb aquest fill i no vol baralles ni enveges entre ningú.
* Mr. Woodhouse: pare d'Emma, caracteritzat per la seva [[hipocondria]] i la ceguesa davant dels drames que tenen lloc a casa seva, ja que ell només veu la part positiva de tothom. Aterrit perquè Emma es casi i el deixi sol, acaba accedint al matrimoni quan ella li promet viure tots tres plegats.
* Miss Bates: tia de Jane, dona que ha quedat soltera per tenir cura de la seva mare, vinguda a menys. No para de parlar, encadenant temes sense acabar les frases i per això pot resultar pesada, però té bon cor i sempre veu les coses en positiu.
* Isabella: germana gran d'Emma, hipocondríaca com el seu pare (amb qui competeix per veure qui té el millor metge a l'abast) i mare de molts fills, que són fortament estimats per tota la família. Més innocent i convencional que la seva germana, tot i ser més gran, actua com a contrapunt de la protagonista.
* Mr. John Knightley: marit d'Isabella, no li agrada estar a Highbury ni els seus habitants, a qui tracta amb cortesia però fredor.
* Robert Martin: granger pretendent de Harriet, representa la [[classe mitjana]] en la novel·la. És retratat com un home honest, treballador i persistent en els seus afectes, a part de cuidador de la seva família. Amb el cotxer dels Woodhouse (James) i el majordom dels Knightley (Larry), forma el trio que no pertany a l'alta societat (a part de Harriet, que és convidada al cercle).
* Els Cole: organitzen el primer ball, són una família que s'ha enriquit i ocupen un lloc ambigu entre les classes socials.
== Temes ==
Un dels temes principals, comú en tota l'obra d'Austen, és el paper de la dona en la societat del {{segle|XIX}}, en què el [[matrimoni]] determina en gran part el seu futur i sembla l'única sortida possible per a aconseguir la felicitat i l'aprovació pública. És significatiu que Emma, malgrat les seves promeses, acabi casada, igual que la majoria d'heroïnes de les seves novel·les. Com Elizabeth Bennet, d'''[[Orgull i prejudici (novel·la)|Orgull i prejudici]]'', es tracta d'una dona intel·ligent i independent que escull un amic i no un simple amor passional i cec. També hi arriba després d'errors i confusions de parella, en què sempre intervé la família. Emma, però, no té problemes econòmics, fet que li atorga independència per triar si es casa o no (la seva situació es contrasta amb la de Jane Fairfax, molt similar en refinament però òrfena).
Línia 62:
Les cartes ocupaven gran temps de les dones, incloent-hi la mateixa autora, i apareixen com a rellevants en la història: Frank es disculpa per carta, Jane va a buscar les seves lletres, s'anuncien visites i propostes de matrimoni (es jutja, per exemple, la redacció de Martin o la [[cal·ligrafia]] dels protagonistes) i les cartes de Jane a la seva tia o de Mrs. Weston al nebot suposen la connexió entre el poble i l'exterior.
== Estil ==
El narrador adopta un punt de vista focalitzat en Emma i els seus pensaments, tot i que sovint es desplaça cap als pensaments d'altres personatges, sempre amb una forta ironia que fa que el lector qüestioni el punt de vista de la protagonista. La narració en tercera persona s'alterna, doncs, amb un discurs indirecte lliure o [[monòleg interior]] per penetrar en els sentiments d'Emma. Tècnicament, seguint la terminologia de [[Gérard Genette]] es tracta d'un narrador heteroextradiegètic que a vegades es mostra com a equiscient (sap el mateix que els personatges i simpatitza amb ells) i d'altres omniscient.
Línia 75:
Jane Austen coneixia gràcies al seu pare la tradició literària anglesa, per això en la seva obra apareixen al·lusions a ''[[El somni d'una nit d'estiu]]'' i diversos poetes que citen lliurement els personatges. Pren de [[Fanny Burney]] la manera de barrejar pensament i acció<ref>Claudia L. Johnson, ''Jane Austen'', 1990</ref> i de [[Henry Fielding]] la paròdia del sentimentalisme coetani.
== Adaptacions ==
La novel·la ha estat adaptada en diverses ocasions al cinema i la televisió; en destaquen les versions següents:
* ''Emma (1948)''
| |||