Emmanuïl Kazakévitx: diferència entre les revisions

 

== Biografia ==

Kazakevich va néixer a [[Krementxuk]], actual [[Ucraïna]] (llavors part de la [[Rússia Imperial]]) el 1913 i va rebre formació com a enginyer a [[Khàrkiv]]. A principis de la dècada de 1930 es va traslladar a la regió autònoma jueva de [[Birobidjan]] al [[riu Amur]], on es va convertir en el president d'un [[kolkhoz]] local i també va dirigir un teatre. Durant aquests anys va començar a escriure i publicar poemes i contes en [[jiddish]]. El 1941 va ser a Moscou, participant en els esforços de defensa de la capital i posteriorment va ingressar a l'[[Exèrcit Roig]] per al servei de la frontera. El seu servei de guerra el va portar a prop d'algunes de les grans batalles de 1943-45 i, finalment, a la batalla per Berlín; per aquest temps, s'havia convertit en sotsdirector d'intel·ligència en un dels exèrcits implicats.

 

Després de 1945 Kazakévitx va començar a escriure en rus, i la seva primera novel·la ''Zvezdà'' {{lang-ru|Звезда}} ("L'estrella", 1947) adaptada al cinema el 1949 ([[L'estrella (pel·lícula del 2002)|remake]] del 2002)) fou un èxit instantani. La història s'estableix en una unitat d'exploració a la frontera durant la Segona Guerra Mundial, i el llibre mostra alguns dels seus trets recurrents posteriors: l'evocació lírica i lírica de la naturalesa, l'interès per conflictes morals i ambigüitats, sovint relacionats amb la transició entre la guerra i la pau, el sentit de l'humor i l'observació psicològica. Moltes de les seves històries posteriors se situen durant o poc després de la Segona Guerra Mundial. La novel·la "A la llum del dia" {{lang-ru|При свете дня}} ''Pri svete dnià'' (1960) explora les ambigüitats de la culpa, la valentia i la memòria quan un soldat fa una visita a la vídua del seu amic caigut i oficial de la unitat.