Escola de filosofia de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 13:
[[Josep Daurella Rull]] (1864-1927), neoescolàstic i catedràtic de metafísica, fou un personatge poc significatiu en el context de l'Escola, mentre que el seu deixeble [[Jaume Serra Hunter]], en recuperar la tradició de Martí i de Llorens pot considerar-se l'enllaç entre els pensadors vuit-centistes i el noucentisme.
 
== L'Escola de Barcelona en la República i l'exili ==
La proclamació de la [[Segona República Espanyola]] que significà també l'autonomia universitària fou crucial per a la filosofia acadèmica catalana. Estrictament parlant, l'Escola de Barcelona té un nucli clar en els quatre principals filòsofs catalans republicans exiliats després de la guerra civil: [[Jaume Serra Hunter]] (1878-1943), que fou el redactor principal de l'[[Enciclopèdia Espasa]] en temes de filosofia i vicepresident del [[Parlament de Catalunya]], [[Joaquim Xirau Palau]] (1895-1946), [[Eduard Nicol i Franciscà]] 1907-1990) i [[Josep Ferrater i Mora]]. Els tres primers havien estat professors a la universitat barcelonina en els anys republicans i el quart tot i desenvolupar a Amèrica la major part de la seva carrera s'hi vincula a través de la publicació del seu text ''Les formes de la vida catalana'' (1944).<ref>{{format ref}} http://www.ferratermora.com/cata_formes.html</ref>
 
Línia 31:
* [[Norbert Bilbeny]]: ''Filosofia contemporània a Catalunya'', Barcelona: Edhasa, (1985)
* [[Francesc Gomà i Musté]]: [http://www.raco.cat/index.php/AnuariFilosofia/article/view/111664 Records de la meva vida universitària]. Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, vol. 2, 1998. -Inclou records sobre la Universitat de Barcelona durant la República i sobre els principals professors de filosofia de l'època.
* Eduardo Nicol: ''El problema de la filosofía hispana''. México: Fondo de Cultura Económica, (1961), pp. 164-205).
* Josep Ferrater Mora: ''Dicionario de Filosofía'', (edición de 1994, revisada por Josep-Maria Terricabras i Priscilla Cohn Ferater-Mora), Barcelona: Ed. Ariel, reimpressió per a Círculo de Lectores (2004), vol. 1, pp.314-315.
* [http://www.raco.cat/index.php/Enrahonar/issue/view/3657/showToc Revista Enrahonar, nº 10]. Universitat Autònoma de Barcelona - Departament de Filosofia, 1984. Número monogràfic 'Els filòsofs catalans a l'exili', a cura de [[Pere Lluís Font]].