Espahí: diferència entre les revisions

Els '''espahís'''<ref>{{GEC|0180883|Espahí}}</ref> són els soldats de [[cavalleria]], generalment d'[[turcs|ètnia turca]], al servei de l'[[Imperi Otomà]] des del {{segle|XV}}; i per extensió als soldats de cavalleria del [[nord d'Àfrica]] ([[àrabs]] i [[amazics]]) al servei, primer, de l'Imperi otomà. El nom «espahí» és adaptació del francès ''spahi'', que al seu torn prové del turc ''sipahi'', o bé de l'àrab ''sibahi'' (vegeu més avall); l'arrel darrera és el persa ''sepah'' (soldat de cavalleria), arrel, també, de [[sipai]].

 

A l'exèrcit otomà es denominaven espahís (''sipahi'', pronunciat sipahí) la major part de les tropes de cavalleria, fins al punt que ambdós mots eren prop de la sinonímia. Hi havia dos grans tipus d'espahís: d'una banda els ''espahís timariotes'' (''timarlı sipahi''), d'adscripció provincial i sota dependència feudalitzant, els quals constituïen la major part de la cavalleria otomana; i, de l'altra, els ''espahís de la Porta'' (''kapıkulu sipahi''), tropes d'elit, regulars i assalariades, incloses en la guàrdia del soldà. En termes generals els espahís eren reclutats entre turcs ètnics i constituïen tropes força lleials al soldà; per ambdós motius mantingueren una relació molt tibant amb els [[geníssers]], llavors predominants. El 1826, sempre a les ordres del soldà, els espahís intervingueren decisivament en la destrucció (física) dels geníssers. Emperò, el 1828, en el marc de la reestructuració modernitzadora de l'exèrcit otomà, els cossos d'espahís foren abolits (pacíficament) per tal de donar pas a una nova cavalleria organitzada segons els paràmetres europeus.