Furlà: diferència entre les revisions

Finalment, el sistema inclou les semivocals [i̯] i [u̯].<ref>Com en els catalans ma''i'', ca''u''.</ref> Exemples: ma''i'' ('més'), Codro''i''p, ta''u''le ('taula'), Gra''u''.

 

El segon tret original del furlà, que el diferencia de la resta de les llengües romàniques, és la presència de les oclusives palatals {{IPA|/c/}} i {{IPA|/ɟ/}}. Aquestes oclusives formen grups de parells mínims amb les oclusives velars i amb les africades palatals. Per exemple: ''cjoc'' {{IPA|['cok]}} (borratxo), ''çoc'' {{IPA|['tʃok]}} (soca) i ''coc'' {{IPA|['kok]}} (ou).

 

Des del punt de vista morfològic, el furlà és una [[Flexió|llengua flexiva]], tal com la majoria de les romàniques.

 

El furlà té dos gèneres: masculí i femení. El masculí sol acabar en consonant; el femení en ''-e'' (o, dialectalment, en ''-a'').<ref>Observeu el paral·lelisme amb el català.</ref> El femení es forma en la majoria dels casos afegint una ''–e'' al masculí.

 

|}

 

El furlà té dos nombres: singular i plural. Pel que fa a la formació del plural, els substantius i els adjectius es divideixen en dues classes. La primera forma el plural masculí afegint ''–s'', la segona el forma per palatalització de la consonant final. La classe més nombrosa és la primera; la segona inclou només els noms masculins acabats en ''vocal + l'' i els acabats en vocal + st.

 

|}

 

Una característica morfològica original del furlà és l'existència dels pronoms personals de subjecte tònics (forts) i àtons (febles). El pronom personal de subjecte àton forma part del verb i és [[proclític]] a la forma declarativa i [[enclític]] a la interrogativa.

 

|}

 

El sistema verbal furlà és força complex, ja que, a més de diferenciar morfològicament entre la forma declarativa i la interrogativa gràcies als pronoms personals de subjecte àtons, té temps verbals simples, compostos i "bicompostos". Els compostos es formen amb el participi passat del verb precedit per l'auxiliar ''jessi'' (ser) o ''vê'' (haver). Els bicompostos es formen amb el participi passat del verb precedit pel participi passat del verb ''vê'' (haver) i pel mateix auxiliar ''vê''. Els temps bicompostos expressen l'ocasionalitat o la preterintencionalitat d'una acció.

 

 

== Ortografia essencial ==

S'hi usen dos accents gràfics: l'obert o greu (` ''acent grâf''), sobre les vocals breus; i el circumflex (^ ''acent circonflès''), sobre les vocals llargues.

 

En canvi, no s'accentuen gràficament els mots plans que contradiuen les normes prosòdiques generals (o sigui, que tenen terminacions pròpies de mot agut, vegeu-hi més amunt), ni tampoc els esdrúixols. En aquests casos, per a saber-ne la tonicitat cal conèixer el mot o cercar-lo al diccionari. Aquest punt és, certament, una incongruència ortogràfica, potser explicable sociolingüísticament per la interposició cultural dels usos ortogràfics italians (en què no s'accentuen els mots plans, perquè no cal, ni tampoc els esdrúixols, tot i que caldria).

 

La llengua parlada presenta moltes elisions, però l'apòstrof només s'escriu per a representar l'elisió de l'article masculí singular davant vocal: ''l'arc'' ('l'arc'), enfront ''la acuile'' ('l'àguila', pronunciat [l'àkwile]).

 

Hi ha nombroses contraccions entre pronoms i articles; per exemple: dal ('del'), de ('de la'), dai ('dels'), des ('de les'), al ('al'), ai ('als'), pal ('pel'), pe ('per la'), cul ('amb el'), sul ('sobre el'), intune ('en una')...

 

Per motius pràctics, ens limitem a aquells aspectes que d'antuvi poden presentar algun tipus de dificultat per als catalanòfons; estalviem, doncs, els usos comuns entre furlà i català.

 

Com ja era tradicional, es fan diverses activitats culturals (teatre, grups musicals, cinemes) en llengua furlana. A més, i gràcies a la protecció legal (bé que tímida) i a algunes fonts de finançament oficials (tot i que insuficients i repetidament reduïdes), en els darrers anys s'ha vist créixer l'ús del furlà en el camp de la cultura i de la informació.

 

Pel que fa a l'ensenyament, el furlà hi és molt poc present. Des de 1999 el furlà és assignatura optativa a les llars d'infants, a les escoles de primària i a les secundàries. La Societât Filologjiche Furlane organitza des de 1952 cursos de furlà per a adults.

Des del 1975 també hi ha un curs de furlà per a adults a la Universitat d'Udin, universitat que actualment té el furlà com una de les llengües de producció d'estudis.

 

[[Fitxer:Cartel par talian e furlan.jpg|miniatura|Toponímia bilingüe a Visc]]

Vora el 40% dels municipis de la Província d'Udin tenen la senyalització bilingüe, i des del 2004 també els rètols italians de les carreteres se substitueixen per versions bilingües. La província de Gurize està col·locant senyalització bilingüe (italià/furlà) en els municipis furlanòfons, i trilingüe (italià/furlà/eslovè) en totes les zones en què també hi ha la minoria lingüística eslovena. La província de Pordenon, en canvi, és en greu retard en l'aplicació d'aquesta obligació legal.

 

No hi ha diaris en furlà. Les revistes més importants són ''Int furlane'' (1966) i ''[[La Patrie dal Friûl]]'' (1946), mensuals; ''[[Il diari]]'' (2007), quinzenal gratuït; els anuaris ''Gnovis pagjinis furlanis'' (de la Union Scritôrs Furlans) i ''Il strolic furlan'' (1867); i les de la Società filologica friulana/Societât Filologjiche Furlane, ''Ce fastu?'' (acadèmica, d'ençà 1920) i ''Sot la nape'' (literària, d'ençà 1948). Apareixen seccions en furlà al setmanari ''Il Friuli'', al setmanari catòlic ''La vita'' i en el diari ''Messaggero veneto-Giornale del Friuli''. Fora del Friül, la comunitat furlana de [[Bozen]] (''Bolçan'' en furlà) disposa d'espais en furlà en la pàgina setmanal dedicada a la comunitat ladina del periòdic de llengua italiana ''Alto Adige''.