Giovanni Giovenale Ancina: diferència entre les revisions

Era aficionat a la música, componia versos llatins i jugava a escacs. Pertanyia a una [[confraria]] religiosa i estudiava teologia pel seu compte. Un dia, mentre sentia una missa de [[rèquiem]] en un monestir agustí, les paraules del ''[[Dies Irae]]'' l'impressionaren i el feren pensar en el [[judici final]]. Malgrat que havia portat una vida pietosa, pensà que podria ser millor i resolgué dedicar-se plenament a seguir els designis de Déu: s'aplicà a l'oració i a les lectures espirituals.

 

El [[1574]], acompanyà a [[Roma]], com a metge personal, l'ambaixador del [[Ducat de Savoia|Duc de Savoia]]. A Roma, emprà el temps lliure estudiant [[Teologia]] i tingué [[Roberto Bellarmino]] de professor. En [[1576]], visità la recentment fundada [[Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri]] i començà a assistir-ne als exercicis diaris. En una de les cartes que escrigué al seu germà, Giovanni Matteo:{{Cita|''Fa uns dies, vaig prendre el costum, les tardes, de freqüentar l'Oratori de [[San Giovanni dei Fiorentini]], on tots els dies s'hi fan belles conferències sobre l'[[Evangeli]], les virtuts i els vicis, història eclesiàstica i vides de sants. Tots els dies són tres o quatre els oradors, i l'audiència inclou bisbes, prelats i altres homes distingits... Els que prediquen són persones molt versades en teologia i de vides edificants i gran espiritualitat. Al seu cap hi ha un cert reverend [[Felip Neri|Felip]], ara un home de ja seixanta anys, però magnífic en diversos aspectes, especialment per la seva santedat de vida, la seva admirable prudència, i el seu enginy en idear i promoure exercicis espirituals.''}}També va escriure que Felip Neri tenia gran reputació per descobrir vocacions religioses i que li consultaria sobre ell mateix i pel seu germà, ja que volien fer-se [[cartoixans]].