Gran boirum de Londres de 1952: diferència entre les revisions

Aquest ''smog'', conegut com a "sopa de pèsols", es mantingué durant cinc dies, del 5 al 10 de desembre, ja que l’absència de vent significant va impedir la seva dispersió i va permetre una acumulació sense precedents dels contaminants.<ref name="llibre">G. W. VANLOON, S.J. DUFFY, Environmental Chemistry. A Global Perspective, 3rd dition, Oxford Univ. Press, 2011.</ref>

 

Penjant en l'aire hi havia milers de tones de [[sutge]] negre, partícules enganxoses de [[quitrà]] i [[diòxid de sofre]] gasós, que provenien principalment de [[carbó]] cremat en llars domèstiques. A causa dels problemes econòmics de postguerra, el carbó de major qualitat havia estat exportat. Com a resultat, els londinencs utilitzaven carbó de baixa qualitat, ric en [[sofre]] que agreujà molt el problema. L'aigua de la boira condensava al voltant del [[sutge]] i les partícules de [[quitrà]]. El [[diòxid de sofre]] reaccionava dins d’aquesta boira, i amb les gotetes de sutge es va formar un [[àcid sulfúric]] solut creant una forma molt intensa de [[pluja àcida]].<ref name="llibre">G. W. VANLOON, S.J. DUFFY, Environmental Chemistry. A Global Perspective, 3rd dition, Oxford Univ. Press, 2011.</ref>

 

Aquestes partícules de fum atrapat en la boira li van donar un color groc-negre, d’aquí el sobrenom de “sopa de pèsols”.

 

Durant aquella setmana van morir aproximadament 4000 persones per l’''smog'' (la majoria d’ells eren persones amb problemes respiratoris previs) i 8000 més en les següents setmanes i mesos.