Convent del Carmen Calzado: diferència entre les revisions

El '''convent del Carmen Calzado de Valladolid''', va ser fundat per l'orde religiosa de l'[[Carmelites|''Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo'']] a mitjan del segle XVI. Eren coneguts com a carmelitans calçats per distingir-los dels [[carmelites descalços]] que van sorgir després de la reforma. El complex monàstic va ocupar uns terrenys al sud de l'empriu comunal (futur [[Parc del Campo Grande]]), fora de la porta del Campo. La seva situació al costat del camí que conduïa a [[Madrid]] va propiciar l'estada i descans de diverses personalitats abans d'entrar a la vil·la, Alal segle XIX i a partir de la [[Guerra del Francès]] va començar la seva decadència. Es va condicionar per a hospital i més tard amb l'exclaustració va acabar per sempre la vida conventual transformant-se els seus edificis en hospital militar. Al 1930 es va derrocar completament l'església i la resta d'edificis que encara es conservaven passant a formar part del de Patrimoni desaparegut de [[Valladolid]]; moltes de les seves obres d'art van ser disperses i la majoria desaparegudes.

El 1997 el Ministre de Defensa espanyol va acordar la seva venda amb l'[[Ajuntament de Valladlid|Ajuntament]] i la [[Junta de Castella i Lleó]]. Va ser aleshores habilitat com a centre de donació de sang i hemoteràpia més ambulatori de la zona. Es va instal·lar allà la Gerència Regional de Salut de Castella i León i el servei del 112.