Inanna: diferència entre les revisions

'''Inanna''' fou la deessa tutelar d'[[Uruk]] a [[Sumer]] des d'abans del [[3000 aC]]. Hom la considera la [[deessa]] [[sumeris|sumèria]] de la [[libido]], la [[guerra]] i, en el seu aspecte [[astral]], se la identifica amb el [[Venus (planeta)|planeta Venus]]. Sembla ser l'antecessora de moltes divinitats similars, com [[Ixtar]], [[Venus (mitologia)|Venus]] o [[Afrodita]]. Va descendir a l'[[infern]] o [[inframón]], essent el primer relat conegut d'una [[catàbasi]].

 

En algunes tradicions fou filla d'[[Anu]] i [[Ki (divinitat)|Ki]] (la terra), i en altres de [[Nanna|Sin]] i [[Ningal]] (la lluna). Té set temples a [[Summer]], el major estava a Uruk E.Ana. El seu consort fou Dumuz (Semidéu i heroi d'Uruk). El [[temple d'Inanna]] a Uruk, està dedicat a ella i a [[Anu]].

 

Segons el mite sumeri d'Enki i Inanna (en [[acadià]] [[Ea]] i [[Ishtar]]) el déu de l'aigua Enki, una de les deïtats més importants, ocultava els em, que eren totes aquelles formes de conducta i usos socials necessaris per al funcionament del món. Però Inanna, vol portar-los a la seva ciutat d'[[Uruk]]. Per a això viatja pels cels en la seva barca cap al apsu, la llar d'Enki. Aquest, que està advertit de les intencions d'Inanna, prepara una festa per rebre-la. Però Inanna aprofita el convit i emborratxa al déu. Quan es recupera, Enki mana a una sèrie d'emissaris perquè recuperin els em, però Inanni els venç i finalment, s'emporta els em a la ciutat d'Uruk des d'on es difonen.

 

En la tradició mesopotàmica, tardor i hivern són èpoques en les quals la terra recupera la seva força i la seva puresa en contraposició amb primavera i estiu, èpoques de florida i fertilitat. A sumèria, aquesta època (tardor i hivern) es fa servir amb la mateix fi religiós, recuperar la força i millorar internament. [[Irkalla]] (terra de la no tornada) és el lloc al que van, segons la tradició mesopotàmica, les impureses, els mals hàbits, les memòries que es perden, així com el lloc al que van els morts. La mort, en la tradició mesopotàmica, és un estat de purificació i millora que condueix a una nova vida.

 

Va tenir set temples a [[Sumèria]], el major dels quals estava a [[Uruk]] el temple d'[[E-anna]], dedicat a ella i a [[Anu]]. La ciutat d'[[Uruk]], dedicada a Inanna, tenia celebracions diverses d'àmbit sexual i violent. Es tenen referències del poema babiloni d'[[Erra (poema)|Erra]], en el qual es critica durament l'actitud d'un rei d'Uruk, que no tracta amb suficient amabilitat a les ''"prostitutes, cortesanes i [...] als nois alegres que van canviar la seva masculinitat per feminitat "''així com ''els portadors de dagues, portadors de navalles...'', ja que aquests amb els seus actes ''agraden al cor d'Ishtar''.

 

El símbol que més freqüentment s'associa al culte d'Inanna és l'estrella de vuit puntes,<ref>Black, Jeremy; Green, Anthony (1992), ''Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary'', The British Museum Press, ISBN 978-0-7141-1705-8</ref> que també es relaciona amb el planeta Venus del qual ella n'era patrona. L'associació amb aquest planeta es veu reflectida en el seu descens als inferns, ja que l'astre sembla ocultar-se sota terra per emergir en els seus moviments respecte la Terra.<ref>Cooley, Jeffrey L. (2008), "Inana and Šukaletuda: A Sumerian Astral Myth", ''KASKAL'', 5: 161–172, ISSN 1971-8608</ref>