Individu: diferència entre les revisions

L''''individu''' és l'[[ésser]] únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta. En l'ésser [[humà]] actua com a [[sinònim]] de [[persona]], però s'usa el terme individu per fer èmfasi en la [[diferència]] de cadascú i no en el que hi ha de [[comú]] a l'[[espècie]] o a la [[comunitat]].

 

Recollint idees de [[Plató]], el [[cristianisme]] considera que l'individu sorgeix quan Déu imbueix d'[[ànima]] el [[cos humà|cos]] d'un ésser humà. La resta d'éssers no compten com a individus rellevants. Aquest caràcter exclusiu d'individu de l'ésser humà fa que tingui [[dignitat humana]] (garantia d'una sèrie de [[dret]]s) i està al centre de debats [[ètic]]s, relacionats amb la vida. L'exclusivitat es manifesta cara als altres a través de la [[personalitat]].

 

Per al [[budisme]], l'individu no existeix com a tal, és solament un estat que connecta diverses parts del [[cosmos]] i l'objectiu a la [[vida]] de cada persona és justament fer desaparèixer els trets únics, basats en el [[desig]] i l'[[orgull]], per poder fusionar-se amb la resta de la vida, que forma una unitat.

 

Segons [[Boeci]], un individu és qualsevol entitat indivisible i que és [[Subjecte (filosofia)|subjecte]] de predicació i no atribut d'un altre ésser, per tant una [[entitat]] i no una [[qualitat]]. Aquesta definició es pot aplicar a persones, altres animals, formes de vida i coses inanimades, segons el grau d'unitat que presentin. Aquesta noció serà usada per la [[lògica]] posterior, prescindint de connotacions [[moral]]s específicament humanes i també per la [[biologia]], que assimila individu a [[unitat]] amb [[informació]] [[genètica]] capaç de reproduir-se.

 

Per a [[Descartes]], un individu és un [[Subjecte (filosofia)|subjecte]] pensant, segons la cèlebre màxima del ''[[cogito ergo sum]]''. S'identifica per tant amb la [[ment]], amb el subjecte. És únic perquè no hi ha certesa que tot el [[món]] exterior sigui [[realitat|real]], podria ser una projecció del pensament, amb la qual cosa l'única [[veritat]] fiable és l'acte de pensar, individual. Qualsevol altre [[objecte]], incloses les persones, no són individus per al subjecte pensant (en tot cas cadascú ho és per a si mateix), que no pot estar segur de la seva [[existència]].

 

Per a [[Locke]], un individu és la unió d'impressions i experiències que van formant el [[caràcter]], és únic perquè l'[[educació]] i les vivències mai són idèntiques entre dos éssers, encara que comparteixin un mateix entorn. Una de les característiques essencials dels individus és la [[llibertat]], cadascú té un marge d'elecció per triar com actuar i relacionar-se amb altres individus, dipositaris dels mateixos drets.

 

Nietzsche considera que els animals no són individus, ni tan sols les persones que es guien per [[codi]]s imposats, ja que llavors no són creadores. Només el [[superhome]] és un individu, únic per definició perquè prescindeix de [[valors]] i [[prejudici]]s, actua segons la seva [[voluntat]] insubstituïble, que esdevé poder. [[Nietzsche]] ataca el cristianisme i la [[cultura occidental]] per fomentar la [[submissió]], l'auge dels dèbils i per tant el no-individu.

 

L'individu [[psicològic]] esdevé sinònim de [[jo]], un constructe de la [[personalitat]] canviant que es relaciona amb altres éssers similars. Només les persones són aleshores individus, perquè els animals no poden referir-se a si mateixos com a jo, com a entitats diferenciades i amb autoconsciència. El jo es lliga aleshores al [[llenguatge]], a la capacitat d'expressar creences, emocions i conductes.