Convent del Carmen Calzado: diferència entre les revisions

El '''convent del Carmen Calzado de Valladolid''', va ser fundat per l'orde religiosa de l'[[Carmelites|''Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo'']] a mitjan del segle XVI. Eren coneguts com a carmelitans calçats per distingir-los dels [[carmelites descalços]] que van sorgir després de la reforma. El complex monàstic va ocupar uns terrenys al sud del camp comunal (futur [[Parc del Campo Grande]]), fora de la porta del Campo. La seva situació al costat del camí que conduïa a [[Madrid]] va propiciar l'estada i descans de diverses personalitats abans d'entrar a la vil·la, al segle XIX i a partir de la [[Guerra del Francès]] va començar la seva decadència. Es va condicionar per a hospital i més tard amb l'exclaustració va acabar per sempre la vida conventual transformant-se els seus edificis en hospital militar. Al 1930 es va derrocar completament l'església i la resta d'edificis que encara es conservaven passant a formar part del de Patrimoni desaparegut de [[Valladolid]]; moltes de les seves obres d'art van ser disperses i la majoria desaparegudes.

 

 

== L'església ==

L'edifici principal de tot el conjunt monàstic va ser l'església que es va plantejar edificar-la el 1574. Van començar les obres amb l'ajut econòmic d'Ana de Velasco i Avendaño (vídua d'Alonso de Alvarado) que va adquirir d'aquesta manera el seu patronatge i de forma especial el patronatge de la capella major.{{sfn|Fernández del Hoyo|1998|p=335. Cf. AHN, leg.7814}} El mencionat patronatge incloïa el dret a enterrament dintre de la capella major, per a ella i els seus descendents. Va començar-se en primer lloc a construir-se la capçalera, braços del [[creuer (arquitectura)|creuer]] i capella major a càrrec del mestre d'obres Francisco del Río que es va comprometre a acabar el treball en sis anys i va presentar com a fiadors a Juan Tomás Celma (entallador) i Juan de la Lastra amb Rodrigo de Olave (mestres d'obra de pedra picada).{{sfn|Martí y Monsó|1992|p=537}} Al 1621 es van acabar les obres, fins i tot el [[campanar]] i a l'interior ja estaven col·locades les vidrieres, reixes, els escuts i les pintures. La capella major tenia un bon [[retaule]] amb obres de [[Gregorio Fernández]] la descripció del qual va fer Isidoro Bosarte després del seu viatge per Valladolid en 1808: {{cita|''El retablo principal del Cármen calzado, que es de Gregorio Hernandez, da á entender desde luego que es traza de buen escultor. Consta de dos cuerpos de arquitectura, el de abaxo es corintio, y contiene quatro columnas. El segundo viene á ser un grande ático para rematar en un arco que incluye un calvario con las figuras del Crucifixo, la Virgen y San Juan, todas del tamaño natural. El cuerpo corintio contiene en medio una gran medalla de mucho relieve, cuyo asunto es la Virgen entregando el escapulario á San Simon Stoc. Por los paños solamente y no por las cabezas, á fuerza de mirar y remirar esta medalla, he podido conocer ser de Hernandez. En los intercolumnios son de mucho mérito las efigies de los dos Santos Cirilos.''

-Isidoro Bosarte (1808).}}

A més a més de la capella major tenia diverses capelles laterals a dreta i esquerra. Una d'aquestes capelles era la de la [[Mare de Déu del Carme]], situada en el [[costat de l'Evangeli]] la imatge titular de la qual amb el Nen en braços van arribar a veure el viatger [[Antonio Ponz]], l'historiador i viatger [[Isidoro Bosarte]] i el pintor [[Antonio Palomino]]. Van atribuir la imatge al treball de Gregorio Fernández i van destacar la seva qualitat, elegància i bellesa. Aquesta escultura va passar a l'hospital de la Resurrecció després de l'exclaustració i més tard es va guardar al [[Museu Nacional d'Escultura (Espanya)|museu d'Escultura]] anomenat aleshores Museu Provincial de Belles Arts.{{sfn|Fernández del Hoyo|1998|p=322}} Aquella escultura es va mantenir durant anys al museu, fins i tot va ser a la nova seu, fins que va passar a les mans del negociant en béns desamortitzats Manuel Safont que la va comprar i després es va perdre el seu rastre per a sempre.<ref>{{cita libro|apellidos ={{versalitas|Martín González}}|nombre=Juan José|título =Escultura barroca castellana |año=MCMLIX|editorial =Fundación Lázaro Galdiano|ubicación =Madrid|id = Depósito Legal:M.11.597-1958}}</ref>

 

 

== Referències ==

 

== Bibliografía ==