Joaquín Suárez: diferència entre les revisions

'''Joaquín Luis Miguel Suárez de Rondelo y Fernández''' ([[Canelones (Uruguai)|Canelones]], llavors [[Banda Oriental]], avui [[Uruguai]], [[18 d'agost]] de [[1781]] - [[Montevideo]], [[26 de desembre]] de [[1868]]), va ser un [[polític]] uruguaià, pròcer de la independència i [[President de l'Uruguai|President de la República]] per nou anys, des de [[1843]] fins a [[1852]].

 

Es va alçar en armes al costat de [[José Gervasio Artigas]], participant de l'alçament oriental de [[1811]]. Promogut a capità, va manar una companyia el [[18 de maig]] de [[1811]], en la victòria de la "Batalla de Las Piedras". Quan Artigas ell es va retirar de Montevideo per acampar a l'Ayuí, Suárez va acompanyar al cabdill en l'[[Èxode Oriental|Èxode del Poble Oriental]], romanent tretze mesos fora de la seva terra.

 

Va cooperar en el moviment llibertador de [[Juan Antonio Lavalleja]] el [[1825]] i va ser elegit diputat per [[departament de Florida|Florida]] per formar part de la Sala de Representants de la [[Província Oriental (història)|Província Oriental]] que va declarar la independència el [[25 d'agost]]. Governador Delegat per vot públic el 5 de juliol de [[1826]], va comptar per ministre general a [[Juan Francisco Giró]]. Desposseït del comandament violentament per Lavalleja l'octubre de [[1827]], es va retirar a la vida privada.

 

[[Fitxer:Joaquin Suarez con la banda presidencial.jpg|miniatura|President Joaquín Suárez, (c. [[1843]]).]]

En crear-se l'Uruguai per la [[Convenció Preliminar de Pau]] de l'any [[1828]], va prendre el poder fins i tot l'arribo del Governador Provisori [[José Rondeau]]. Durant el període de la seva administració va ser creada la [[Bandera de l'Uruguai|bandera nacional]] del nou estat.

La pau es va firmar el [[8 d'octubre]] de [[1851]], i quan es va tornar al règim constitucional el [[15 de febrer]] de [[1852]], Suárez va resignar el seu comandament en el president del Senat, [[Bernardo Prudencio Berro]]. Es va retirar llavors a la vida privada, a la seva casa del paratge de Montevideo del rierol Seco, semiarruïnada per la guerra.

 

El [[1854]] va ser elegit senador pel [[departament de Canelones]], i després diputat per Montevideo el [[1858]], però seu poca salut el va obligar a dimitir amb el qual va passar penúries econòmiques. Li van votar el [[1861]] una pensió que a causa de constants conflictes de la hisenda pública gairebé mai no la cobrava.