Karaunes: diferència entre les revisions

'''Karaunes''' o '''Qaraunes''' (negres o barrejats) a vegades també anomenats '''Neguderis''' o '''Nikudaris''' (que realment formen un grup similar però separat) foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.

 

La paraula karauna es derivava de la paraula [[Mongol]]a ''Khara'', que vol dir "negre". Al principi eren subjectes del gran khan i servien com ''tamnas'' o ''tamachis'' a l'Afganistan. El gran khan nomenava els seus cap entre nobles no genguiskhànides com els generals Dayir i Mungudei. A la primera meitat del segle XIII foren enviats importants contingents mongols com a guarnició a les fronteres de l’Índia i Caixmir. Els van aportar els caps de diversos ulus: Txagatai, Joci i Ogodei. El 1253 Mongke va enviar a [[Sali Noyan]] per fer-se càrrec de les seccions enviades per Txagatai i Ogodei; va establir residència a Qunduz i Baghlan i va esdevenir una guarnició permanent que ben aviat es va posar al servei d’Hulagu. Les tropes enviades per Joci anaven manades per Neguder i vers el 1260 encara era viu i es mantenia independent de Sali Noyan i de Hulagu, responent davant els jòcides. El 1238 aquestes tropes tenien guarnició prop de l'[[Índia]] per encarar-se amb les forces militars de [[Sultanat de Delhi|Delhi]]. Vers el 1250 el seu líder encara era Sali que era un general d'origen tàtar designat pel gran khan. Els senyors musulmans van arranjar la donació de 100.000 dinars a [[Sali Noyan]] i a canvi el comandant retiraria les seves tropes de [[Multan]]. Els mongols envaïren l'[[Índia]] unes quantes vegades buscant botí i esclaus.

 

Vers el 1300 aquest tumen ja portava el nom de Karaunes (Qaraunes) i en algun moment proper al canvi de segle (vers 1299), van donar la seva lleialtat al khan de Txagatai enlloc de al Il-khan. Vers 1320 el amir dels Karaunes va passar a ser [[Boroldai]] o Borolday (membre de la tribu Oronaut) i el ''tumen'' gaudia de considerable poder. Fins aquesta data havia estat regit per descendents de Sali Noyan. A Borolday el va succeir uns anys després [[Qazaghan]]. La residència d’aquest era [[Sali Sarai]], prop de [[Kunduz]] i [[Baghlan]], el que fa suposar que Sali Sarai fou la residència original de Sali Noyan i s’hauria mantingut com a seu sota els seus successors. Segurament tant Boroldai com Qazaghan eren amirs nomenats pels khans i no havien heretat el càrrec. Boroldai i Qazaghan tenien alguna relació per matrimoni; Boroldai i el fill de Boroldai estaven casats amb germanes de Qazagan, i a la mort de Boroldai, Qazagan va poder atreure les seves tropes al seu control (i no en va donar el comandament al fill de Boroldai). Els karaunes tenien molta importància perquè els mogols (jats) es referien amb aquest nom a tots els habitants de l’ulus Txagatai i per tant els historiadors rarament van utilitzar el terme (ni [[Yazdi Sharaf al-Din]] ni [[Shami Nizam al-Din]] empren mai aquesta paraula, amb l’excepció dels combats entre Timur i Amir Husayn a [[Karshi]] el 1366-1368), però si que fou utilitzat parcialment al ''Muntakhab al-Tawarik'', fet utilitzant les tradicions turques. Els Neguderis i els Boroldai són considerats subseccions dels Karaunes amb el seu propi lideratge. Els arlats i els apardis són anomenats a vegades karaunes, però no serien estrictament el mateix grup sinó que la seva composició ètnica va evolucionar en paral·lel: de grups tribals nòmades mongols o turcomongols van passar a ser grups nòmades turcomongoles altament turquitzats.

 

Servint sota el Khans, guanyaren la seva confiança; els karaunes eren la força principal per a les campanyes militars a [[Iran|Pèrsia]] i l'[[Índia]]. Passaven l'hivern al voltant de [[Gazni]] i l'estiu a [[Ghur]] i [[Gardjistan]]. Segons [[Marco Polo]], es barrejaven amb indis i turcs, perquè els seus soldats eren incapaços d'estar en contacte amb [[Mongòlia]] per trobar mullers d'aquesta ètnia. Després de la mort de [[Qazan Khan ibn Yasaur|Qazan Khan]] a mans del cap dels karaunes l'amir [[Qazaghan]], el khanat de Txagatai es va partir de fet en dues parts (conegudes com a Txagatai i [[Mogolistan]]) fins que es va reunificar temporalment sota [[Tughlugh Timur]] (1347-1363). Els turco-mongols de Txagatai van caure sota el control dels ''oboghs'' seminòmades: els [[arlat]] a l'oest, els [[barles]] al centre, i els [[jalayir]] al nord, i dos grups militars no tribals, el karaunes i els kauchins. L'hegemonia del khanat la va exercir des de 1346 a 1358 l'amir Qazaghan i després el seu fill [[Abd Allah ibn Qazaghan]], però el mateix 1358 fou enderrocat per una revolta i el poder va passar a [[Buyan Suldus]].

 

 

== Referències ==

 

== Vegeu també ==