Llac de Bracciano: diferència entre les revisions

| coordenades = {{coord|42|07|16|N|12|13|55|E|type:waterbody_region:IT|display=title,inline}}

| superficie = 57,5

| altitud = 164 m

| profunditat = 160 m

El llac té la forma arrodonida típica dels llacs d'origen volcànic. Des del punt de vista geològic, forma part de la zona anomenada Complex vulcànic dels Turons Albans (també dita [[zona volcànica del Laci]]).{{sfn|Dupré i Raventós|2000|p=438}}L'activitat volcànica va començar fa uns 600.000 anys al sud de la Mont Soratte i va continuar en diversos focus grans i petits, que inclouen el cràter de la Vall Baccano, el Stracciacappa i el Llac de Martignano. En aquest cas, una càmera de magma, en sortir del volcà, va deixar un buid de 4 quilòmetres de profunditat i finalment es va ensorrar. La depressió resultant es va omplir d'aigua. La fase eruptiva del volcà Sabatino va acabar fa uns 40.000 anys.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bosco|nom=Umberto|títol="Lessico universale italiano", volum 2|pàgines=389|editorial=Enciclopedia Italiana|any=1968}}</ref>

 

[[fitxer:Fontana dell'Acqua Paola02.jpg|miniatura|Les aigües del llac Bracciano són aprofitades a través de la ''Fontana dell'Acqua Paola'']]

Les aigües del llac de Bracciano desguassen en el riu Arrone, que neix a la riba sud-oriental i desemboca en la [[mar Tirrena]] pel municipi de [[Maccarese]]. A dos quilòmetres a l'est del Bracciano hi ha un altre llac, més petit i també d'origen volcànic, anomenat llac de Martignano. El nivell d'aigua del llac es regula amb una resclosa construïda a finals del {{segle|XVIII}}. Des d'allà una part de l'aigua es desvia fins a la ciutat de Roma, al barri del [[trastevere]], on s'aprofita una primera canalització construïda al {{segle|XVII}} anomenada ''Aqua Paola'' (el nom ve del patrocinador, el [[Papa Pau V]]), que acaba en la font del mateix nom.{{sfn|Platner|Ashby|1929|p=28}}