No taxation without representation: diferència entre les revisions

Jonathan Mayhew, pastor de l'''Església del Vell Oest'', va emprar la frase "no hi ha tributació sense representació" en un sermó l'any 1750.<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.jstor.org/stable/25478696|article=The Critical Turn: Jonathan Mayhew, the British Empire, and the Idea of Resistance in Mid-Eighteenth-Century Boston|cognom=Beneke|nom=Chris|data= 1 de gener de 2008|publicació=Massachusetts Historical Review|volum=10|pàgines=23–56|consulta= 20 d'agost de 2016}}</ref> La frase reviu un sentiment que va causar la Guerra Civil anglesa, després de la negativa del diputat [[John Hampden]] de pagar l'impost per a l'equipament de naus ("ship money")."<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bennett|nom=Martyn|títol=The English Civil War|url=https://books.google.cat/books?id=iOU6AwAAQBAJ|data= 2 de novembre de 2009|editorial=History Press|isbn=9780750951425|llengua=en}}</ref>No hi ha tributació sense representació,", el context de l'aplicació d'impostos per a Amèrica i Gran Bretanya, va aparèixer per primera vegada al febrer de 1768, publicada per la Revista de Londres, pàgina 89, en la impressió del "Discurs sobre el projecte de llei de declaració de sobirania de Gran Bretanya sobre les colònies." de Lord Camden.<ref>{{Ref-web|url=http://www.notaxationwithoutrepresentation.com/|títol=No Taxation Without Representation|consulta= 20 d'agost de 2016|obra=www.notaxationwithoutrepresentation.com}}</ref>

El Parlament Anglésanglès havia controlat el comerç colonial, van gravar les importacions i les exportacions des de 1660.<ref>Unger, pg. 87</ref> Cap a la dècada de 1760, els americans estaven sent privats d'un dret establert en la [[Bill of Rights de 1689|Bill of Rights]] de 1689, la qual prohibia la imposició d'impostos sense el consentiment del Parlament. Ja que els colons no tenien cap representació al Parlament, els impostos violaven els drets de representació garantits per Anglaterra. El Parlament va sostenir inicialment que els colons tenien representació virtual, una idea que "va trobar poc suport en ambdós costats de l'Atlàntic".<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kromkowski|nom=Charles A.|títol=Recreating the American Republic: Rules of Apportionment, Constitutional Change, and American Political Development, 1700–1870|url=https://books.google.cat/books?id=OBvNHl6UYKsC|data= 16 de setembre de 2002|editorial=[[Cambridge University Press]]|isbn=9781139435789|llengua=en}}</ref>John Dunmore Lang va escriure el 1852, "la persona que primer va suggerir la idea de representació parlamentària per a les colònies sembla que ha estat Oldmixon, un analista nord-americà de l'època de la Reina Anna o [[Jordi I de la Gran Bretanya|Jordi I]]. A més, va comptar amb l'aprovació d'[[Adam Smith]] sent defensada durant un període, no obstant això, aquesta idea va ser fermament rebutjada pel president [[Benjamin Franklin]]."<ref>[http://webjournals.ac.edu.au/journals/EB/freedom-and-independence-lang-1852/19-parliamentary-representation/ 1.9 Parliamentary Representation. • E-Books • Webjournals] {{Wayback}}. Webjournals.ac.edu.au. Retrieved on 2013-07-15</ref>

El 1765, l'advocat americà i polític James Otis, Jr., van respondre a les objeccions de Soame Jenyns als nous tributs imposats en les colònies americanes, per la legislatura de Gran Bretanya, en una publicació titulada "''Consideracions en nom dels colons, en una carta a un Noble Senyor''". Va escriure, "quin propòsit tenen els canvis als colons en els casos de Manchester, Birmingham i Sheffield, ¿per què no tornar-los membres? siSi no estan representats els llocs ara tan considerables, això hagués de ser."<ref>Carta:http://files.libertyfund.org/files/2336/Otis_Considerations1555_Bk.pdf</ref>