Legitimació: diferència entre les revisions

S'entén per '''legitimació''' (del [[llengua llatina|llatí]] ''legitimatio'', adaptada al [[llengua catalana|català]] al [[segle XV]])<ref>[http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0081039 "Legitimació" al Diccionari de la Llengua Catalana.] Consultat el 25 de juliol de 2014.</ref> el procés que atorga [[legitimitat]] a quelcom, especialment en un sentit [[política|polític]]. En el camp de les [[ciències socials]] fa referència a les circumstàncies mitjançant les quals un acte, procés o una ideologia esdevenen legítims a causa del lligam que s'estableix amb les normes, valors o lleis d'una societat donada. És el procés que condueix quelcom a ser acceptable i [[normatiu]] per a un grup o comunitat. El terme [[poder legítim]] defineix el dret a exercir [[control]] sobre altres gràcies a l'autoritat atorgada per una organització o rang superior.

 

Per exemple, la legitimació del [[Poder (sociologia)|poder]] es pot comprendre fent servir les bases tradicionals del poder segons [[Max Weber]]. En una [[burocràcia]], un grup o individu guanyen l'ús legítim del poder a través de la seva posició, interpretada unànimament com una mostra d'autoritat atorgada per l'especialitat del seu rol. No existeix un dret inherent a exercir el poder. Per exemple, un president pot exercir poder i autoritat perquè el seu estatus ha estat legimitat per la societat com un tot. Un altre exemple possible seria el d'un individu que intentés de convèncer altres persones que determinada cosa és allò "correcte". Per aconseguir el seu propòsit es pot servir d'arguments generalment considerats com a vàlids. Els grups de defensa o pressió han de legitimar les seves accions i decisions basant-se en l'acompliment de normes socials i valors específics. Apel·lar aquestes normes i valors permet aquests grups d'actuar de forma racional i coherent amb l'expectativa que allò que faran a continuació haurà estat legitimitat per les normes i valors que els guien.

 

El politòleg [[Campbell Sharman]] distingeix en un estudi per a l'[[Institute for Research on Public Policy]] de [[Canadà]] entre dos tipus de legitimació en l'àmbit polític, que anomena respectivament ''input legitimacy'' (legitimació d'entrada o d'aportació) i ''output legitimacy'' (de sortida, rendiment o producció). El primer faria referència als mecanismes i el funcionament d'una institució, el mode en el qual s'elegeixen els seus participants, els procediments segons els quals les decisions hi tenen lloc i com s'exerceix el poder, és a dir, legitimació a partir de la construcció de les eines per assolir-la. El segon tipus, en canvi, fa referència al procès de legitimació atorgat a través de la valoració que en pot fer la ciutadania o els beneficiaris d'una institució. En paraules del mateix Sharman, "Totes dues formes de legitimació expressen la valoració pública de la validesa d'una institució, si bé la legitimació ''input'' és una qüestió dels designis de la institució mentre que la legitimació ''output'' s'ha d'aconseguir gràcies al funcionament de la institució."<ref>[http://www.macleans.ca/general/two-concepts-of-legitimacy/ Andrew Potter, ''Two concepts of legitimacy''], 3 de desembre de 2008. Macleans.ca.</ref>

 

La legitimació també té un sentit addicional en dret legal i fa referència a la situació en la qual el pare d'un fill nascut fora del [[matrimoni]] esdevé el pare legal de l'infant. Abans de la consecució legal de la legitimació es diu del nen que és [[il·legítim]]. Un cop un infant ha estat legitimat, la relació legal entre el pare i ell o ella participa dels mateixos beneficis que haurien tingut els pares en cas d'haver estat casats. El pare esdevé aleshores responsable del manteniment del fill, mentre que ell rep el dret d'[[herència|heretar]] del pare.

 

En el vocabulari del [[dret canònic]] en el [[catolicisme romà]] la legitimació implica retirar la irregularitat canònica de la il·legitimat per als candidats al [[sacerdoci]].<ref>[https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_(1913)/Legitimation "Legitimation" ], ''[[Catholic Encyclopedia]]''. Nova York: Robert Appleton Company. 1913</ref>

 

L'[[halacà]], com a terme col·lectiu que reuneix els diferents elements del dret religiós [[judaisme|judaic]], rep la seva legitimitat per la religió i la comunitat jueva gràcies a la [[Torà (llei jueva)|Torà]] escrita i la [[Torà Oral]].