Lemúria (festival romà): diferència entre les revisions

'''Lemúria''' o '''Lemuràlia''' fou una festivitat del [[fasti|calendari romà religiós]] per fer fora de la casa els esperits inquiets dels morts. Es feia cada any al mes de maig i els rituals tenien caràcter privat. El seu nom procedeix de [[Lèmur (mitologia)|Lèmur]].

 

Es diu que fou instituït per [[Ròmul i Rem|Ròmul]] per apaivagar l'esperit de [[Ròmul i Rem|Rem]] al qui havia matat, i que originalment es va dir '''Remúria'''.<ref>[[Ovidi]] "Fasti" V, 451</ref> Se celebrava de nit i en silenci durant tres dies no seguits (9, 11 i [[13 de maig]]). Aquests dies estaven marcats al calendari amb la N de ''[[Calendari romà ##Caràcter dels dies|nefastus]]'', a diferència de la ''Feralia'', una altra festivitat religiosa dedicada als esperits dels morts. Durant la celebració els temples dels déus eren tancats i era de mala sort casar-se en aquests dies i fins i tot durant la totalitat del mes de maig, i si algú ho feia s'esperava que es moriria aviat.

 

Sembla que en un principi aquesta festa religiosa va tenir caràcter públic i que en els temps en què Ovidi va fer una descripció <ref>[[Ovidi]] "Fasti" V, 421</ref> havia passat a tenir caràcter domèstic i privat, rebaixada només per a les persones supersticioses, igual com va passar amb la ''Feralia'' dedicada als [[manes]].{{sfn|Fowler|1899|p=107}}

 

Durant la nit dels dies de la Lemúria, el pare de família es llevava a mitjanit, es rentava les mans, es posava a caminant descalç per la casa mentre mastegava fesols negres i els escopia sense mirar enrere, després invitava als esperits inquiets a marxar d'aquell lloc (''haec ego mitto; his redimo meque meosque fabisi. Manes exite paterni! ''), feia sonar els envasos de metall que tenien a la cuina. Aquest ritu es repetia nou vegades i es donava per acabat.{{sfn|Fowler|1899|p=109}} L'ús de fesols negres era típic de les cerimònies relacionades amb els morts, també es feien servir en la [[Palília]] i la ''Feralia''. Fins i tot és curiós trobar l'ús d'aquest llegum en ritus semblants en cultures llunyanes com ara al Japó i amb el mateix significat.{{sfn|Frazer|1922| p=176(capítol II)}}

 

Les verges vestals aprofitaven per fer la ''mola salsa'' durant aquests dies, un condiment sagrat que farien servir en els sacrificis oferits a Juno el mes següent.{{sfn|Fowler|1899|p=110-111}}

 

El papa [[Bonifaci IV]], va consagrar l'edifici del [[Panteó de Roma]] en nom de la verge Maria i dels màrtirs cristians un 13 de maig de l'any 609, fet que alguns historiadors han interpretat com una continuació dels exorcismes pagans que es feien durant la ''Lemúria''.{{sfn|Taylor|2000|p=163}} Des d'aquell dia es va celebrar cada any la festa dedicada a '' Sanctae Mariae et Martyres'', però que la gent va anomenar "Festa de Tots Sants" fins que es va traslladar a l'1 de novembre, data que anteriorment estava dedicada a l'advocació de sant [[Efraïm de Síria|Efrem]].<ref>[[Alban Butler]] "Vies de sants", volum IV, 1 de Novembre, citant a: Ephraem Syrus, ''Carmina Nisibena'', ed. Bicknell, p. 23, 89</ref>