Lo pi de Formentor: diferència entre les revisions

Miquel Costa i Llobera s'inspirà per escriure aquest poema en les visions feréstegues de pins arrelats en els penya-segats de la península de Formentor (Mallorca), en una extensa propietat familiar. Costa i Llobera freqüentà aquells paisatges de molt jove, que li serviren d'inspiració per a bona part de la seva obra.

 

L'autor, a la primera [[estrofa]], descriu un arbre tot admirant-lo, i en fa una descripció, del qual tracta el [[poema]]; a la segona, ens diu que l'arbre no pot veure qui està enamorat d'ell, i que [[Déu]] l'ha posat en el lloc més alt on té i troba tota l'aigua que necessita. També es fa una descripció, però en aquest cas no del pi, sinó del lloc on està situat; a la tercera estrofa ens diu que durant el transcurs del dia passen diferents ocells volant a prop seu, també trobem la sortida del sol, etc. que fa moure les seves fulles situades a les branques. A la quarta ens explica que té molts anys de [[vida]], i per sobreviure només necessita allò que li ofereix la mare [[naturalesa]]. En la cinquena i sisena, el poeta dona [[atributs divins]] (de perfecció) a l'arbre. Posa a l'[[arbre]] com a ésser dominant del [[Paisatge (geografia)|paisatge]], on esmenta que les muntanyes on està situat, estan plenes d'arbres.