Va calcular la [[insolació (meteorologia)|insolació]] en latituds altes de l'hemisferi Nord al llarg de les [[estació de l'any|estacions]]. La seva tesi afirma que és necessària l'existència d'estius freds, en comptes d'hiverns severs, per a iniciar una edat del gel. La seva teoria no va ser admesa en el seu temps i va caldre esperar a principis dels anys cinquanta perquè [[Cesare Emiliani]], que treballava en un laboratori de la [[Universitat de Chicago]], presentés la primera història completa que mostrava l'avanç i retrocés dels gels durant les últimes glaciacions. La va obtenir d'un lloc insòlit: el fons de l'oceà, comparant el contingut de l'isòtop pesat oxigen-18 (0-18) i d'oxigen-16 (0-16) en les petxines fossilitzades.
=== El mínim de Maunder ===
Des que en [[1610]] [[Galileo Galilei|Galileu]] va inventar el [[telescopi]], el Sol i les seves [[taca solar|taques]] han sigut observades amb assiduïtat. No va ser fins al [[1851]] que l'astrònom [[Heinrich Schwabe]] va observar que l'[[Cicle solar|activitat solar]] seguia un cicle d'onze anys, amb màxims i mínims. El [[1977]] [[J. Eddy]], estudiant documentació antiga, s'adonà que des de [[1645]] a [[1715]] el Sol interromp el cicle d'onze anys i apareix una època on quasi no apareixen taques, denominat [[mínim de Maunder]]. El Sol i les estrelles solen passar un terç de la seua vida en aquestes crisis i durant elles l'energia que emet és menor i es correspon amb períodes freds en el clima terrestre.
Les [[aurora boreal|aurores boreals]] o australs causades per l'activitat solar desapareixen o són rares.
Hi ha hagut 6 mínims solars semblants al de Maunder des del mínim egipci de l'any [[1300 aC]] fins a l'últim que és el de Maunder. Però la seua aparició és molt irregular, amb lapses de només 180 anys, fins a 1100 anys, entre mínims. Generalment els períodes d'escassa activitat solar duren uns 115 anys i es repeteixen aproximadament cada 600. Actualment estem en el «màxim modern» que va començar en 1780, quan torna a reaparèixer el cicle d'11 anys. Un mínim solar ha d'ocórrer a tot tardar l'any 2900 dC i un nou període glacial, el cicle del qual és d'uns cent mil anys, pot aparèixer cap a l'any 44.000 dC, si les accions de l'home no l'impedeixen.
