Jean-Jacques Dessalines: diferència entre les revisions

Durant mes de tres mesos des del desembarcament francés a Le Cap el febrer de 1802, els exèrcits de la revolució d'Haití fan front a la invasió comandada pel general Leclerc. Els generals de Toussaint Louverture, Henri Christophe (a l'abril) i Dessalines (al març 1802) s'acaben rendint als francesos després de durs combats. El propi Toussaint Louverture accepta rendir-se al maig de 1802, rebent l'autorització, en un primer moment, per retirar-se a una de les seves plantacions, a prop de la vila de Ennery, a l'oest de l'illa, no lluny de la costa. El 7 de juny de 1802, Toussaint Louverture va ser detingut i el propi Dessalines, va participar en aquesta detenció. Louverture fou deportat a França i internat a la fortalesa de Joux, a la regió de [[Jura (departament)|Jura]], on morirà dels rigors del captiveri el 7 d'abril de 1803, després d'haver profetitzat la victòria de la població negra.

 

 

Quan van arribar les notícies del restabliment de l'esclavatge a la colònia veïna de Guadalupe que Alexandre Pétion donà el senyal per la revolta, el 13 d'octubre de 1802. Dirigint una tropa de cinc-cents cinquanta homes, es va dirigir contra la principal plaça francesa de l'Haut-du-Cap, es va fer amb els controls de l'artilleria i forà l'exèrcit dels «independents». Els generals Geffrard, Clervaux i Christophe, s'uneixen a Pétion que va cedeir a aquest l'últim el comandament de la insurrecció