Maksymilian Maria Kolbe: diferència entre les revisions

Es va interessar per l'idioma [[esperanto]]. Avui és reconegut com a patró dels [[Internacia Katolika Unuiĝo Esperantista|esperantistes catòlics]], juntament amb [[Titus Brandsma]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.ikue.org/info/en_info.htm|títol = The Catholic Esperantists| consulta = 13 de setembre de 2014|llengua = anglès| editor = |data = }}</ref>

 

El juliol de [[1941]], un home va desaparèixer del bloc 14, on hi havia el pare Kolbe (després es va trobar el cos del desaparegut ofegat a les [[letrina|letrines]] del camp). Com a represàlia, els [[nazi]]s van triar deu presoners del mateix barracó i els van condemnar a morir de fam. Un dels condemnats, Franz Gajowniczek, era pare de família; el pare Kolbe va demanar de substituir-lo: ell moriria en el seu lloc. Els [[nazi]]s van acceptar-ho i els deu presoners, Kolbe entre ells, van ser tancats a un bunker soterrani sota el barracó. Després de dues setmanes sense menjar, només Kolbe i tres dels deu homes vivien. Van ser executats amb una injecció de [[fenol]]. Els cossos van ser cremats a un forn el 15 d'agost. Franz Gajowniczek va sobreviure al camp i la guerra i no va morir fins al [[1995]].

<gallery>

</gallery>

 

Maximilian Kolbe va ser beatificat com a [[confessor]] el [[1971]]. El 10 d'octubre de 1982, va ser canonitzat com a [[màrtir]] per [[Joan Pau II]]. També és respectat com heroi pels [[anglicanisme|anglicans]]: el [[1998]], a la façana occidental de l'[[Abadia de Westminster]] es col·locà una estàtua seva, entre d'altres de màrtirs del {{segle|XX}}. Joan Pau II el proclamà "sant patró del nostre difícil segle".