Manuel Goded Llopis: diferència entre les revisions

El [[19 de juliol]] del 1936, en produir-se la sublevació que donà començament la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], aprofità el seu rang militar per a rebel·lar les places de [[Mallorca]] i [[Eivissa (municipi)|Eivissa]] i deixar-la en mans dels rebels. Però volgué anar més lluny encara i, amb un [[hidroavió]], es presentà a [[Barcelona]] per a tractar d'aconseguir la sublevació d'aquesta ciutat. Després de destituir i arrestar el general [[Francisco Llano de la Encomienda]], fracassà en els següents plans i fou arrestat. Empresonat al vaixell-presó ''Uruguay'', fou jutjat i condemnat a mort, després de ser obligat a confessar mitjançant ràdio el fracàs del ''Levantamiento'' i la seua rendició. El [[12 d'agost]] del 1936 fou afusellat, juntament amb altres militars, al castell de Montjuïc de Barcelona.

 

Cap al migdia, hom s'assabentà que el general Goded havia arribat en avió des de [[Maó]] i que tot seguit ocupà l'edifici de la [[Capitania General]], on, a més a més, tenia detingut el general [[Francisco Llano de la Encomienda|Llano de la Encomienda]], autoritat militar legítima. Les autoritats ordenaren una estreta vigilància pels voltants de l'esmentat edifici, amb l'objectiu de controlar els moviments dels militars insurrectes.

 

De Capitania es féu càrrec tot seguit el general de la Guàrdia Civil [[José Aranguren Roldán]] qui, des del primer moment, es posà amb les seves forces al costat de les autoritats legítimes.

 

A les set del matí del dia [[11 d'agost]] de 1936 va tenir lloc, a bord del vaixell "Uruguai" el Consell de Guerra sumaríssim contra els ex-generals Manuel Goded i Llopis i [[Alvaro Fernández Burriel]] caps de la sublevació militar en el que es refereix a [[Catalunya]]. El tribunal estava constituït pel president [[Guillermo de la Peña Cusi]] (coronel d'infanteria), els vocals coronel d'infanteria [[Josep Puñet Morales]], els tinents coronels d'infanteria [[Nicolau Martínez Sosuza]] i [[Carles Redondo Flores]], el tinent coronel d'enginyers [[Màrius Gimenez Ruiz]] i [[Josep Combelles Burgos]], com a vocal suplent, el comandant d'infanteria [[Josep Michellas Llull]] i com a vocal ponent el tinent auditor de primera [[Salvador Campos Penalles]]. El jutge de primera instructor fou el coronel de cavalleria [[Carlos Caballero i Méndez]]. De fiscal va actuar el tinent auditor de primera [[Pere Rodriguez Gomà]].

 

 

== Bibliografia ==

 

{{Guerra civil espanyola}}