Marc Licini Cras Dives (triumvir): diferència entre les revisions

 

== Biografia ==

{{AP|Primera guerra civil romana}}

Era fill de [[Publi Licini Cras Dives II]] (''Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives'') i va néixer en una data desconeguda a l'entorn del [[105 aC]]. El [[87 aC]] el seu pare va morir en mans de [[Gai Mari]] i [[Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC)|Cinna]],<ref>{{Ref-llibre |autor=Plutarc |enllaçautor= |títol=Plutarch's Lives |volum=vol.6 |url=http://books.google.cat/books?id=o7kNAAAAIAAJ&pg=PA352&dq=crassus+death+marius+cinna&hl=ca&sa=X&ei=3EZDUp2MENGu7AawsID4DA&ved=0CEAQ6AEwAg#v=onepage&q=crassus%20death%20marius%20cinna&f=false |llengua=anglès |editorial= |data=1801 |pàgines=352 |isbn=}}</ref> però ell no va ser considerat prou important i es va escapar de la mort. Tot i així, en previsió, es va escapar a [[Hispània Ulterior]], on el seu pare havia estat governador i hi va viure vuit mesos en una cova propera a la mar a la finca coneguda com a ''Vibius Paciaecus'', segons explica [[Plutarc]] detalladament (85-[[84 aC]]).<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·les:''Crasus''" 4</ref>

Va comandar la victòria decisiva de [[Luci Corneli Sul·la]] en la [[Batalla de la Porta Col·lina]] el [[82 aC]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Dunstan |nom=William E. |títol=Ancient Rome |url=http://books.google.cat/books?id=xkOhwFzz1AkC&pg=PA159&dq=Marcus+Licinius+Crassus+Colline+Gate&hl=ca&sa=X&ei=TuVBUsz3C4Gy7Ab17oCQBw&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Marcus%20Licinius%20Crassus%20Colline%20Gate&f=false |llengua=anglès |editorial=Rowman & Littlefield Publishers |data=2010 |pàgines=159 |isbn=0742568342}}</ref> Al final de la guerra, ja molt ric, es va dedicar a fer d'advocat en afers domèstics. Va rebre importants donacions i herències, i va especular amb fortuna. Va comprar molts esclaus als quals revaloritzava ensenyant-los les arts més lucratives. També va explotar mines de plata i granges i va construir edificis dels quals obtenia considerables rendes. Quan algú estava proper a la ruïna feia afortunades compres a baix preu; va comprar cases cremades en incendis o que tenien el perill de cremar-se per revaloritzar-les i revendre-les.

 

{{AP|Tercera Guerra Servil}}

En aquestes circumstàncies es va produir la revolta d'esclaus dirigida per [[Espàrtac]], que va resistir amb èxit a les forces romanes durant mesos. El [[71 aC]] Cras fou nomenat pretor i se li va donar el comandament de sis legions per lluitar contra Espàrtac. Va lliurar diversos combats amb sorts diverses, però finalment va derrotar el cap rebel en una batalla decisiva a [[Lucània]] en la qual Espàrtac va morir i el seu exèrcit fou destruït. Al voltant de sis mil esclaus foren fets presoners i crucificats al llarg de la via entre Roma i [[Càpua]].<ref name=espartac>{{Ref-llibre |cognom=Venning |nom=Timothy |cognom2=Drinkwater |nom2=J. F. |títol=A Chronology of the Roman Empire |url=http://books.google.cat/books?id=TnoxvIOoVzsC&pg=PA225&dq=71+bc+spartacus+battle+6000&hl=ca&sa=X&ei=inm0Uc2nOMPE7AaYsYG4Cw&ved=0CHgQ6AEwCQ#v=onepage&q=71%20bc%20spartacus%20battle%206000&f=false |llengua=anglès |editorial=Continuum International Publishing Group |data=2011 |pàgines=225 |isbn=1441154787}}</ref>

Cras va intentar accelerar la repressió dels esclaus davant de la imminent tornada de Pompeu, del qui temia que volgués compartir la glòria de la campanya sense haver participat en els riscos, temor que va veure confirmat quan Pompeu va retornar i va arribar a temps de derrotar cinc mil esclaus fugitius. Amb motiu d'això va escriure al senat dient: "Cras ha derrotat l'enemic però jo he extirpat l'arrel de la guerra". Cras no va obtenir els honors del [[triomf]], però si que se li va concedir una [[ovació]] i el dret de portar [[corona triomfal]] de llorers en lloc de l'apropiada per una ovació, que era la corona de [[Myrtus|murtra]].<ref>[[Aule Gel·li]], ''Noctes atticae'', V,6</ref>

 

Tot seguit Cras va aspirar al consolat, al qual també es presentava Pompeu, però aquest va declarar que volia estar acompanyat de Cras, i els dos van ser elegits ([[70 aC]]). Pompeu guanyava suport popular (es va divorciar de [[Màrcia (esposa de Pompeu)|Màrcia]], la seva muller de la família oligàrquica dels [[Metel]]) i perdia el suport dels [[optimats]], mentre que Juli Cèsar aplaudia la unió entre Cras i Pompeu per mesures populars. Els dos cònsols van fer aprovar la [[Lex Aurelia judiciaria|llei Aurèlia]], per la qual els jutges eren seleccionats del poble representat pels ''tribuni aerarii'', els cavallers i pel senat (fins llavors el senat nomenava en exclusiva als jutges des de feia 12 anys arran de la llei ''[[Cornelia judiciaria]]'', promulgada per Sul·la). Cras era conscient que el seu col·lega era més popular i per guanyar suport va organitzar un banquet de deu mil taules i va distribuir gra suficient per cobrir les necessitats de cada família romana per tres mesos, però tot i així Pompeu seguia sent més popular i la fredor entre els dos cònsols va passar a ser pública i notòria. Al darrer dia de l'any el cavaller [[Gai Aureli]], probablement un agent de [[Juli Cèsar]], va pujar a la tribuna i va dir que [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] se li havia aparegut en un somni i demanava que els dos cònsols es reconciliessin abans de deixar el càrrec. Pompeu va seguir inflexible, però Cras va allargar la mà cap al seu rival enmig de generals aclamacions.

 

Aparentment s'havien reconciliat, però de fet la rivalitat va seguir. Cras es va oposar a la ''[[llei curiada|rogatio]]'' de [[Aule Gabini (cònsol)|Gabini]] que comissionava a Pompeu per netejar de pirates la [[Mediterrània]] (''[[Gabínia de pirates]]'') i a la [[Lex Manilia de bello Mithridatico|llei Manília]] que donava a Pompeu el comandament contra [[Mitridates VI Eupator]]. Quan Pompeu va tornar victoriós d'aquestes campanyes, Cras es va retirar de la política temporalment.

 

{{AP|Conspiració de Catilina}}

El [[65 aC]] Cras va ser censor junt amb [[Quint Lutaci Catul (cònsol 78 aC)|Quint Catul]] (partidari de Pompeu), però les diferències entre els dos van fer la seva censura poc efectiva i no es va fer ni el cens ni la llista de cavallers. El [[64 aC]] Cras va intentar obtenir la [[província romana d'Egipte]] sense èxit. Va ser sospitós de participar en la primera conspiració de [[Catilina]] ([[65 aC]]) i a la segona ([[63 aC]]) però mai es va demostrar res. [[Luci Tarquini]], un dels conspiradors del [[63 aC]], en ser detingut va declarar que havia sigut enviat per Cras, però el senat va denunciar el seu testimoni com a una calúmnia, i Cras va acusar a [[Ciceró]] d'instigar aquesta falsa acusació.

 

El [[61 aC]] Cras es va aliar amb [[Juli Cèsar]], qui havia obtingut el govern de la província de la [[Hispània Ulterior]]. A la seva tornada Cèsar, Cras i Pompeu van pactar la presentació a les eleccions pel consolat amb garanties de ser elegits directament o per persones interposades, formant el que seria conegut amb el nom de [[Primer triumvirat]]. Pompeu representava als [[optimats]] i al [[senat romà]], Cèsar als [[Partit Popular (antiga Roma)|populars]], i Cras era l'equilibri entre ambdós partits. Cras era un dels homes més rics del món i [[Plini]] avaluà la seva fortuna en dos-cents milions de sestercis,<ref>{{ref-publicació|cognom= |nom= |article= |url=http://books.google.cat/books?id=M6EeAQAAMAAJ&q=Marcus+Licinius+Crassus+two+hundred+millions+of+sesterces&dq=Marcus+Licinius+Crassus+two+hundred+millions+of+sesterces&hl=ca&sa=X&ei=MPu1UbPUDOOI7AbJqYCYDg&ved=0CE8Q6AEwBA |llengua=anglès |consulta= |publicació=The New Yorker |volum=volum 85 |exemplar=31-39 |data=2009 |pàgines=27 }}</ref> i podia mantenir un exèrcit privat considerable.

 

L'any [[59 aC]] Cèsar, que era cònsol, va presentar una [[llei agrària]] pactada amb Pompeu, que va obtenir el suport dels [[comicis romans|comicis]] i va haver de ser aprovada pel senat. El [[58 aC]] [[Cató d'Útica]], oposat al triumvirat, va ser enviat a [[Xipre]] per apartar-lo de Roma. El triumvirat es va prorrogar en un pacte signat a [[Lucca]] ([[56 aC]]) pel qual Pompeu i Cras serien per segona vegada cònsols (Cras ho seria l'any [[55 aC]] i després rebria la [[província romana de Síria]], i Pompeu seria tanmateix cònsol el [[55 aC]] i després rebria les dues províncies d'[[Hispània]]) i Cèsar rebria el comandament de la [[Gàl·lia]] i [[Il·líria]] per cinc anys més. [[Luci Domici Aenobarb (cònsol 94 aC)|Luci Domici Aenobarb]] es va oposar a la mesura instigat per Cató d'Útica, però aquest el dia de l'elecció el van forçar a abandonar el [[Camp de Mart]] amb els seus seguidors després d'alguns aldarulls, i Pompeu i Cras van ser elegits cònsols pel [[55 aC]]. Una llei del tribú de la plebs [[Gai Treboni]] (''[[Trebonia de provinciis consularibus|Lex Trebonia]]'') va nomenar [[procònsol]] d'Hispània a Pompeu per cinc anys i a Cras el proconsolat de Síria també per cinc anys (sempre a partir del 54 aC) amb dret de fer la guerra i signar la pau sense aprovació del senat dins les seves províncies.

 

Cras es considerava militarment inferior als seus companys de triumvirat (Pompeu vencedor de [[Mitridates VI Eupator]] i dels pirates, Cèsar dels [[gals]] i [[britons]]) i va decidir fer la guerra als parts tot i que la llei Trebònia no mencionava els parts com a poble al qual es podia fer la guerra sense autorització (no feia referència a pobles externs a les seves províncies). El senat no va validar la declaració de guerra de Cras a Pàrtia, que a més a més tenien un tractat de pau signat amb Sul·la el [[92 aC]] que estava vigent i havia sigut renovat per Pompeu. El tribú [[Gai Ateu Capitó]] va ordenar detenir Cras, però va haver de deixar-lo anar per la intervenció dels seus col·legues. Cras va decidir la guerra ja abans d'acabar el seu any de consolat ([[55 aC]]) i tot i les imprecacions i mals auguris del tribú Ateu Capitó, va marxar cap a ''[[Brundusium]]''.