Palestina: diferència entre les revisions

 

Després dels governs teòricament califals dels [[tulúnides]] i [[ikhshídides]], el [[969]] va passar als [[fatimites]]. Durant el govern dels califes fatimites, els [[djarràhides]] instal·lats a Ramla van dominar temporalment la regió. Sota el califa fatimita [[Al-Hàkim (fatimita)|Al-Hàkim bi-amr-Al·lah]] (996–1021), el [[Sant Sepulcre]] de Jerusalem fou destruït i es van prendre mesures contra els cristians. A finals del {{segle|XI}}, el turc [[Atsiz ibn Uvak]] va dominar Palestina i, efímerament, la van dominar després els [[ortúkides]], que foren expulsats pels fatimites (1086-1097), just quan va arribar la [[Primera Croada|Primera croada]], que va fundar el [[Regne de Jerusalem]] (1099-1187) conquerit per [[Saladí]]. Recuperada pels aiubites, part de Palestina amb Jerusalem fou retornada als croats el [[1229]] per un tractat concedit per l'aiubita [[al-Kamil ibn al-Adil]] (1218-1238).

Sota els mamelucs, Filistin va dependre de la ''nihaya'' de Damasc i la formaven sis districtes: Ludd, Gaza, Kakun, al-Kuds (Jerusalem), al-Khalil (Hebrón) i Nablus. El [[1270]], els mamelucs van ocupar [[Ascaló]] als croats, que el [[1291]] foren expulsats de les seves darreres places fortes, Cesarea i [[Acre (Israel)|Acre]]. El [[1516]], després de la Batalla de Dabik, la regió va passar als otomans.